Franco va fer trampes per quedar-se amb Meirás
La Diputació d’A Coruña assegura que ha trobat una via per no només impedir que la família Franco es vengui el pazo de Meirás sinó també per aconseguir que l’immoble passi al patrimoni públic. La clau seria en el contracte de compravenda a favor de Francisco Franco firmat davant notari el 1941 sense haver-hi hagut cap lliurament de diners, segons sosté el professor de dret administratiu de la Universitat de Santiago Xavier Ferreira, coordinador de l’informe jurídic encarregat per l’organisme provincial corunyès.
Ferreira apunta que el pazo va ser lliurat al dictador el 1938; la seva dona, Carmen Polo, el visitava amb sovint i diverses institucions públiques hi havien fet obres de reforma. Segons aquesta tesi, l’acta notarial del 1941 era una simulació que tenia com a objectiu esquivar la llei de patrimoni de l’Estat del 1940, per evitar que la residència d’estiu tingués la consideració de pública. Ferreira argumenta que a Meirás s’hi van celebrar una trentena de consells de ministres.
L’informe jurídic es presenta avui a la Junta Pro Devolució del
pazo de Meirás, que ha creat la Diputació corunyesa perquè valori l’inici d’accions jurídiques. “Hem d’actuar de manera contundent i amb agilitat. No es pot perdre temps”, va afirmar dilluns Goretti Sanmartín, vicepresidenta del govern provincial i dirigent del BNG. La pressa ve dels tràmits que han iniciat els nets del dictador per tal de vendre’s el pazo, per a la qual cosa han contractat la immobiliària Mikeli, de Cantàbria, que a internet fa publicitat de l’immoble amb un enregistrament del NoDo, l’informatiu oficial del règim.
En la cursa per impedir la venda del pazo i aconseguir que s’incorpori al patrimoni públic, o almenys mostrar a la ciutadania que es fa tot el possible per aconseguir aquests objectius, hi ha dos fronts oberts: el de la Diputació, perquè va ser la institució a través de la qual es va instrumentar a la Guerra Civil la suposada donació de Meirás a Francisco Franco, i el de la Xunta de Galícia, que va declarar l’immoble bé d’interès cultural. Per la Xunta hi treballa una altra comissió d’experts universitaris, dirigits per l’historiador Núñez Seixas, que també es mostra optimista amb l’avanç de les indagacions.