Tres grans cites esportives, protagonistes a Grandvalira
L'ESTACIÓ ANDORRANA ACULL AQUEST MARÇ I ABRIL LES FINALS DE LA COPA D'EUROPA, LA TOTAL FIGHT MASTERS OF FREESTYLE I LA COPA DEL MÓN DE QUILÒMETRE LLANÇAT
Tres grans cites convertiran Grandvalira en l'epicentre dels esdeveniments esportius, les setmanes vinents. Obriran aquest calendari tan atapeït les finals de la Copa d'Europa, del 12 al 18 de març; les seguirà la Total Fight Masters of Freestyle, que celebrarà la catorzena edició del 21 al 25 de març a l'Snowpark El Tarter, i posarà la cirereta del pastís la Copa del Món de quilòmetre llançat a la pista Riberal del sector de Grandvalira-Grau Roig, del 5 al 7 d'abril. La primera cita és imminent, quan, a partir del 12 de març, el domini esquiable acollirà per tercera vegada les finals de la Copa d'Europa a la pista Avet (Grandvalira-Soldeu) i Àliga (Grandvalira-El Tarter). La competició serà una prova test, l'avantsala per organitzar, a les mateixes pistes, les finals de la Copa del Món 2019, l'esdeveniment esportiu de més gran magnitud de la història d'Andorra.
Serà la tercera vegada que Grandvalira acull unes finals de la Copa d'Europa, després de les edicions del 2014 i el 2015, i suposarà la concentració al domini esquiable dels millors esquiadors del món, gairebé 200 corredors procedents de 25 països, tant masculins com femenins. Competiran en vuit proves de les disciplines tècniques
Els millors esquiadors del món seran a Grandvalira del 12 al 18 de març per competir en eslàlom, eslàlom gegant, descens i supergegant
(eslàlom i eslàlom gegant) i les de velocitat (descens i supergegant). Les disciplines tècniques tindran lloc a la pista Avet (eslàlom i eslàlom gegant), mentre que les de velocitat es faran a la pista Àliga del Tarter (supergegant i descens). Vetllaran perquè tot surti com una seda un total de 350 voluntaris, 200 en pistes i 150 a fora.
CONDICIONS ÒPTIMES
Les dues pistes ofereixen condicions de neu òptimes, després de diverses setmanes de preparació dels dos traçats. Això ha suposat un esforç herculi, amb un total de 900 hores de treball de les màquines llevaneu per aconseguir la superfície desitjada per a una competició d'aquestes característiques. Per garantir la seguretat, prioritària per als organitzadors, s'han instal·lat fins a quinze quilòmetres de xarxes de protecció al llarg de les dues pistes. També s'ha treballat amb el Govern un pla d'emergències per establir els protocols de seguretat durant l'esdeveniment. Els esquiadors andorrans hi estaran representats amb tretze corredors, vuit en la categoria masculina i cinc en la femenina: Joan Verdú, Marc Oliveras, Matias Vargas, Kevin Courrieu, Àxel Esteve, Joaquim Rodríguez, Àxel Rius, Xavier Salvadores, Mireia Gutiérrez, Carmina Pallàs, Candela Moreno, Laura Arnabat i Claudia Mijares són els representants escollits.
1974, LA PRIMERA COPA
Fins a arribar a ser els amfitrions d'aquestes grans cites, el camí ha estat llarg i ple de reptes. Es pot dir que tot va començar l'any 1965, quan l'esquí alpí
va ser declarat esport d'interès nacional a Andorra. Va ser just vuit anys després de la inauguració de la primera estació d'esquí del Principat, Pas de la Casa-Grau Roig, l'any 1957, i un any després que comencés a funcionar Soldeu-El Tarter.
La primera Copa d'Europa d'esquí alpí al Principat es va celebrar el març del 1974, a Pas de la Casa, i l'any següent va tornar a acollir la prova en el mateix estadi de competició. Uns anys més tard, la temporada 1990-1991, va organitzar els eslàloms femenins (El Mirador, Grau Roig), i des de l'any 2003, el país es va integrar al circuit de la Copa d'Europa. L'èxit organitzatiu de totes les proves va donar la confiança suficient per esperar la primera Copa del Món del 2012, a la pista Avet, Soldeu. De manera paral·lela, però també com a factor que va incidir perquè el Principat anés adquirint relleu internacional en aquest camp, cal sumar-hi que l'esquí andorrà ha tingut, aquests anys, vint-i-vuit esquiadors olímpics i ha obtingut representació en deu Jocs Olímpics d'hivern, des d'Innsbruck 1976.
GRANDVALIRA, EL 2003
Va ser vital per a aquesta progressió d'Andorra com a actor protagonista dels esdeveniments esportius internacionals el naixement, l'octubre del 2003, de Grandvalira. Aquell any, les direccions generals de SAETDE i ENSISA, societats explotadores de Pas de la Casa-Grau Roig i de Soldeu-El Tarter, passaven a construir el Domini de Grandvalira. Des de llavors, temporada rere temporada, ha crescut en dimensió, instal·lacions, equips, qualitat, serveis, ofertes i possibilitats. Avui, amb 210 quilòmetres i 1.926 hectàrees, no només és el domini esquiable més gran dels Pirineus i de la península Ibèrica, sinó que se situa entre els primers centres hivernals del continent.
L'any 2006, es va presentar la primera candidatura per acollir la celebració d'una Copa del Món. Tot i que no va tenir lloc fins l'any 2012, a partir del 2008 Soldeu sí que va començar a organitzar diferents proves tècniques de la Copa d'Europa. I l'any 2012, a Grandvalira, el màxim circuit de competició sobre neu amb la primera Copa del Món FIS femenina d'esquí alpí. L'èxit assolit, tant en l'àmbit organitzatiu com de condicions de pista, va permetre que Grandvalira tornés a ser escollida per celebrar-hi dues noves proves de la Copa del Món FIS femenina d'esquí alpí, al 2016, tot un repte organitzatiu, ja que era la primera vegada que se celebrava a la pista Àliga.
Finalment, es van atorgar a Grandvalira les finals de la Copa del Món FIS masculina i femenina d'esquí alpí 2019. L'escenari de la competició es repartirà entre les dues pistes de la Copa del Món: Avet i Àliga.
ORIENTACIÓ NORD-OEST
La pista Avet va ser l'escollida per acollir les proves de la Copa del Món femenina d'esquí alpí 2012. L'estadi de competició es troba a Grandvalira-Soldeu i el seu traçat clàssic, homologat per la Federació Internacional d'Esquí (FIS) des de l'octubre del 2007, es va condicionar de manera segura i espectacular. El traçat té una orientació nordoest, cosa que garanteix la qualitat de la neu. Fins a tal punt les esquiadores de la Copa del Món 2012 van gaudir de l'Avet, que l'alemanya Maria Hölf-Riesch, campiona del món de la temporada 2010-2011, va admetre que "és la millor pista de gegant que existeix al circuit".
Per la seva banda, l'Àliga SG i l'Àliga SL, que a vista d'ocell formen una X que recorda molt el logotip de Grandvalira, tenen l'estadi de competició a Grandvalira-El Tarter. Els seus traçats de velocitat i tècnics s'han condicionat, els darrers anys, per garantir tant la seguretat de les esquiadores com la màxima espectacularitat. Té una longitud de 2,7 quilòmetres, 60 metres d'amplada i un desnivell de 600 metres on les esquiadores poden superar els 120 km/h de velocitat.
FREESTYLE AL TARTER
La segona de les grans cites que Grandvalira acollirà aquesta temporada és la 14a edició de la Total Fight Masters of Freestyle, l'esdeveniment freestyle de referència dels Pirineus, que concentra els riders més potents del panorama freestyle. Com a novetat destacable del 2017, la competició inclou una categoria femenina de snowboard. Se celebrarà del 21 al 24 de març (freeski i snowboard), dates en què el Tarter serà l'escenari de dos caps de setmana plens de salts espectaculars i diversió. L'snowboard reunirà figures com el campió del món del 2015, Roope Tonteri, Seppe Smit, campió del món el 2012, i Tyler Nicholson, segon del rànquing mundial l'any 2014. L'Snowpark El Tarter és un dels pioners de la Península, on, amb una longitud d'1,3 quilòmetres, esquiadors i snowboarders de tot tipus poden trobar un lloc on evolucionar i divertir-se amb tota la seguretat.
COPA DEL MÓN DE QUILÒMETRE LLANÇAT
El tercer dels grans esdeveniments a Grandvalira tindrà lloc del 5 al 7 d'abril, quan els esquiadors més ràpids del món participaran en les dues darreres proves de la Copa del Món de quilòmetre llançat. La prova es disputarà a la pista Riberal del sector Grandvalira-Grau Roig, i continuarà tenint la torre de 10 metres d'alçada i 18 de longitud des d'on sortiran els esquiadors, i que els permetrà assolir els 200 km/h. La pista Riberal, l'única del sud d'Europa preparada per a competicions d'aquest tipus, té una longitud de 900 metres i una zona de frenada de 450 metres. Disposa d'un traçat que comença a 2.538 metres d'altura i s'acaba a 2.338 metres, amb un desnivell de 200 metres als quals s'ha de sumar la torre de 10 metres al punt de sortida. Aquestes característiques tècniques i d'altres, com el grau de pendent màxim del 74%, permetran als esquiadors assolir velocitats aproximades de 200 km/h.
Segons l'alemanya Maria Hölf-Riesch, campiona del món de la temporada 2010-2011, l'Avet és "la millor pista de gegant que existeix al circuit"
La Total Fight Masters of Freestyle concentrarà els riders més potents del panorama freestyle, amb la novetat que inclou una categoria femenina de snowboard