“L’ordinador neuromòrfic aprendrà dels seus errors”
Tinc 35 anys. Vaig néixer a Esplugues i visc a Shantou (Xina). Soc doctor en Electrònica i investigador. La meva esposa és xinesa, no tenim fills. Política? Esforç i feina. Soc catòlic. Lidero un equip de vint investigadors a Guangdong Technion-Israel Ins
Què és la nanociència?
La ciència que fem a una escala petitíssima, en un espai no superior a 21 àtoms.
Què el va fer nanocientífic?
Amb 17 anys vaig treballar una temporada i em vaig dir: “Em nego a passar la resta de la meva vida fent això!”.
Què feia?
Canviar etiquetes de preus dels productes d’un comerç.
I això el va portar a la ciència?
Tenia facilitat per a les matemàtiques i la física, de nen admirava Newton. Vaig fer Enginyeria Electrònica, em vaig doctorar.
On ha arribat?
A la Xina. Treballo a l’Institut d’Aaron Ciechanover, premi Nobel israelià que vas entrevistar aquí fa poc.
Doni-li records de la meva part.
És un tipus genial! El Govern xinès ens proporciona totes les facilitats i els recursos materials per investigar.
I què investiguen?
Jo lidero un equip de vint investigadors joves, vinguts de tot el mon: investiguem en nanoelectrònica i farem avançar la nanotecnologia.
Què és la nanoelectrònica?
Les càrregues elèctriques es mouen, i estudiem els seus moviments: és la nanoelectrònica. I així podrem obtenir aplicacions pràctiques: nanotecnologia. La bombeta d’Edison va ser només una aplicació primerenca...
Edison, sant patró?
I Alan Turing, físic anglès que va descodificar els codis secrets nazis: amb això i amb el radar els vam derrotar! I aquest geni de la computació, la justícia anglesa el va condemnar a una lobotomia, per homosexual...
Que n’és de cafre, la humanitat.
Alan Turing es va suïcidar: va enverinar una poma...i la va mossegar. Steve Jobs escolliria per això una poma mossegada com a símbol.
Quin ha estat l’avenç més gran des de llavors en computació?
La miniaturització! Cada dos anys doblem les prestacions de computació en la meitat d’espai: és la llei de Moore, i continua complint-se gràcies a la nanoelectrònica.
Però hi deu haver un límit...
Sí, i el coneixem: l’àtom! Faig microinterruptors atòmics. Amb dos objectius: un, emmagatzemar moltíssima informació en cèl·lules metàl·liques d’un nanòmetre...
Quina part d’un metre és això? La mil milionèsima part d’un metre. És a dir, una milionèsima part d’un mil·límetre.
Això no ho veu l’ull, oi?
No, només certs microscopis electrònics.
I allà hi cap alguna cosa?
Moltíssima informació!, mitjançant estructures planars d’aquelles cèl·lules. I la multiplicarem si les fem tridimensionals!
Em parlava d’un segon objectiu...
Sí: els ordinadors neuromòrfics.
Tradueixi.
És una xarxa neuronal artificial, és un ordinador que aprendrà de cada error que cometi. Farà, doncs, com fa el cervell humà!: cada impuls elèctric entre dues neurones (sinapsi) crea un enllaç nou..., i això és aprendre!
Aquests ordinadors seran intel·ligents?
Això estem intentant, l’electronic synapse, que serà un notable èxit nanotecnològic gràcies a la nanoelectrònica.
I aviat un ordinador neuromòrfic liderarà el seu equip en comptes de vostè.
No, home, tant com això no.
Segur que no?
Sí que tindrà una capacitat de computació tan descomunal que farà prediccions fiables.
Què més busquen els nanotecnòlegs?
Vull que hi hagi ordinadors flexibles i transparents, i estic treballant molt en això. I ja hi ha plaques fotoelèctriques invisibles, transparents, fent la funció de vidre de finestra...
Què més?
El teu mòbil es carregarà a la teva butxaca, amb l’energia cinètica del teu cos al moure’s. Les catifes, per fricció dels peus, generaran electricitat. O, de la mateixa manera, un terra piezoelèctric il·luminarà tot un hotel. O alimentarà els fanals d’una autopista, pel frec dels pneumàtics sobre l’asfalt.
Més, més!
Hi ha begudes termoquímiques que agites i s’autoescalfen. I florirà la nanomedicina!
Nanomedicina!
Si tens un tumor, injectaran al teu corrent sanguini una nanopartícula que el localitzarà i el combatrà, sense estressar el conjunt de l’organisme amb químio o radioteràpia.
Veus que fàcil!
I amb nanoimplants hi sentiran els sords i hi veuran els cecs i es curaran els epilèptics...
Afectarà això l’evolució humana?
Segur que sí! D’entrada, la majoria de les meves relacions són ja amb persones amb qui no he tingut mai contacte presencial...
Com és viure i treballar a la Xina?
Són molt treballadors i ambiciosos i aposten per la investigació! I volen ser autosuficients de debò: creen el seu propi WhatsApp, el seu propi Facebook, el seu propi Google...
Què aconsellaria vosté a un jove investigador d’aquí?
Veniu! A la Xina hi ha una xarxa d’universitats semipúbliques que t’ho posen fàcil. No ens cuiden a Espanya, a Catalunya acabes de cambrer... I a la Xina et donen calers. Vine!