L’Home Qualsevol
“El primer ministre Bettino Craxi ha viatjat a la Xina Popular i telefona al seu més fidel col·laborador, Claudio Martelli (número dos del Partit Socialista Italià).
–Soc a la Xina. És impressionant. Són més de mil milions i tots són socialistes!
–Si són tots socialistes, a qui roben?
El còmic genovès Beppe Grillo va organitzar un escàndol monumental amb aquest acudit, explicat en horari de màxima audiència en el programa Fantastico del primer canal de la RAI. Va trencar rècords (vint milions de telespectadors) i va acabar sent expulsat de la televisió pública, amb gran escàndol. Així va néixer la llegenda del genovès descarat. 15 de novembre del 1986.
Anem ara una mica més enrere. El 27 de desembre del 1944, el periodista Guglielmo Giannini funda una publicació titulada L’Uomo Qualunque. Els aliats ja han arribat a Roma, però la lluita prossegueix al nord. Giannini, que ha perdut un fill a la guerra, dispara contra tots: contra els feixistes i contra els antifeixistes. “Avall tothom!” és el lema de portada de L’Home Qualsevol, que aviat arriba a vendre 800.000 exemplars setmanals. El 1946, L’Uomo Qualunque es converteix en moviment polític i es presenta a les eleccions constituents. Obté trenta diputats amb el 5% dels vots i es posa a disposició de la Democràcia Cristiana. Els comunistes l’acusen de voler blanquejar el feixisme amb un vulgar discurs antipolític. S’encunya a Itàlia la paraula qualunquismo: passar de tot. Després de diverses peripècies, el moviment es dissol el 1949, deixant una empremta que no s’esborrarà mai més.
Volem ara cap el segle XXI. El 14 de juny del 2007, gairebé trenta anys després del seu acudit sobre el socialista Craxi, el còmic Beppe Grillo convoca el Vafanculo Day (el dia d’Aneu a Prendre pel Cul) per exigir a totes les places d’Itàlia que no puguin ser candidats al Parlament els que estiguin sota una acusació penal o ja hagin complert dos mandats. El V-Day reuneix milers de persones i pot considerar-se com el
El Moviment 5 Estrelles connecta amb una vella tradició antipolítica sorgida als anys quaranta
moment fundacional del Moviment 5 Estrelles. Grillo, que uns anys abans malparlava dels ordinadors i els destrossava a cops de martell en una celebrada representació teatral, és ara el titular del blog més llegit a Itàlia. Mentre el Partit de la Televisió de Silvio Berlusconi comença a declinar, es desperta el Partit Qualunquista d’Internet, assessorat per un personatge hermètic que somia amb la utopia digital: l’enginyer Gianroberto Casaleggio. Grillo agita la plaça. Casaleggio idea un nou subjecte polític on tot es decidirà en xarxa, sota la direcció estratègica de la seva empresa de consultoria, avui heretada pel seu fill Davide.
El vell qualunquisme es transforma en nou laboratori polític en plena crisi de l’Estat de benestar, amb un èxit sorprenent el 2013: cent diputats a Montecitorio, amb el 25% dels vots. El Moviment 5 Estrelles pot ser el partit més votat aquest diumenge vinent, però no és fàcil que pugui governar.
Diuen que no són de dretes ni d’esquerres. Són els de baix contra els de dalt. El magnat Berlusconi, que ha tornat per intentar frenar-los, afirma que són “una secta de gent que no ha treballat mai”. El cap de llista, Luigi Di Maio, no va acabar la carrera de Dret. Només se sap que va treballar un temps com a recepcionista a l’estadi del Nàpols. El seu pare va ser dirigent del Moviment Social Italià, partit postfeixista. Di Maio va néixer el 1986, l’any de l’acudit sobre Craxi.