El Parlament ratifica la confiança en Puigdemont i reivindica l’1-O
JxCat i ERC evidencien les seves diferències sobre l’estratègia de la legislatura
El pas enrere de Carles Puigdemont va arribar després que el ple del Parlament el reconegués, amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP, com el “legítim candidat a la presidència de la Generalitat” que “continua tenint la majoria parlamentària suficient” per ser investit i li ratifiqués la “confiança com a president”. Era el requisit previ i necessari perquè el candidat de JxCat cedís el pas a Jordi Sànchez.
L’aprovació d’aquest reconeixement, però, no va ser senzilla. Primer perquè la CUP va voler vincular la proposta de resolució de JxCat a la reafirmació de la declaració d’independència del Parlament del 27-O, però va acabar desistint. I segon perquè, a canvi, el text transaccionat inclou un aval al “referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1-O” que els lletrats van advertir que podia contravenir les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), i a partir d’aquí Cs, PSC i PP van demanar al president del Parlament, Roger Torrent, que ho reconsiderés. La situació va provocar moments de tensió entre els blocs independentista i constitucionalista semblants als que es van viure la legislatura passada i retards en el ple, que no van impedir, però, que la proposta fos finalment votada.
A la votació, JxCat, ERC i la CUP van donar suport a tots els punts i Catalunya en Comú va donar suport als de rebuig de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, però va votar en contra de la resta. Cs i PP, en canvi, van optar per no participar ni tan sols en la votació, i el PSC tampoc no va intervenir en la d’aval a l’1-O, mentre que va votar en contra de tots els punts restants. I després del ple Cs va anunciar que presentaria un recurs d’empara al TC perquè entén que el president del Parlament ha vulnerat els seus drets no atenent les seves peticions.
Però, més enllà de l’enfrontament entre els dos blocs, el ple també va servir per visualitzar les diferències d’estratègia que hi ha dins el front independentista i que aquesta vegada ni JxCat ni ERC ni la CUP no van tenir cap mena d’interès a dissimular. JxCat i ERC, en concret, van mostrar la seva divisió votant en sentit diferent el punt de la proposta de resolució de Catalunya en Comú que constata que “el Parlament s’afirma en la seva representació de la ciutadania de Catalunya, que no pot ser substituïda per altres organismes, com a espai de diàleg i solucions, i insta el seu òrgan de govern, la Mesa, a preservar aquesta representació, així com totes les funcions que en deriven”. El resultat va ser que JxCat es va abstenir i ERC va donar suport a una iniciativa que fa referència velada a la creació de l’estructura paral·lela de què Carles Puigdemont disposarà a Bèlgica –el consell de la república que ell mateix presidirà i l’assemblea de representants de la república– i que en teoria està pactada entre les dues parts, però sobre la qual queda clar que mantenen criteris no precisament coincidents.
JxCat i ERC, de fet, van fer visibles les seves distàncies en un total de tres votacions: aquesta i dues més també de la proposta de resolució de Catalunya en Comú que venen a ser conseqüència de la primera. En una el Parlament “insta el seu president a emprendre totes les iniciatives que permetin un desbloqueig efectiu de la situació actual de l’autogovern de Catalunya” i en l’altra el Parlament “declara la urgència de l’establiment d’un Govern
Els comuns s’afegeixen al bloc independentista en el rebuig de l’aplicació de l’article 155
efectiu a partir d’una presidència elegida pel Parlament per encarar el restabliment de l’autogovern de Catalunya actualment intervingut”. JxCat també es va abstenir i ERC també els va donar suport, en línia amb les divergències de discurs que han anat evidenciant des del 21-D i que tot apunta que seran la tònica imperant al llarg de tot el mandat. És una situació que en el cas d’ERC inclou, a més a més, una evident picada d’ullet a Catalunya en Comú, potser pensant en altres majories de futur.
La CUP, per la seva part, també va deixar constància que la seva posició és molt diferent, i molt distant, de la de JxCat i ERC, però en el seu cas no va ser tan significatiu el sentit de la votació com el discurs polític, molt contundent a favor de l’aplicació de la república.