El Suprem manté Forn a la presó perquè va incitar a “actes de violència”
Els jutges no acullen les “raons humanitàries” que va al·legar la Fiscalia de l’Estat
La Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) va denegar ahir la posada en llibertat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez. En termes genèrics, el rebuig es basa en el risc de reiteració delictiva. Però la resolució va més enllà i prova de reforçar especialment l’acusació de rebel·lió. Per això la interlocutòria subratlla que Forn va contribuir “a l’execució d’actes de violència per part d’altres, encaminats a permetre el referèndum”. I afegeix que l’exconseller d’Interior va actuar en aquest sentit “partint de l’acompliment d’aquell càrrec”.
D’alguna manera, aquests arguments permeten preveure quins seran els que exposi l’ordre de processament que avui comunicarà el jutge del cas 1-O, Pablo Llarena, als investigats. La insistència del Suprem a esmentar el concepte “violència” –que apareix en uns quants passatges de la resolució dictada ahir– implica amb tota probabilitat que les acusacions inclouran el tipus penal de rebel·lió, i no només el de sedició i malversació.
Tot plegat fa versemblant la possibilitat que el jutge modifiqui la situació dels investigats que ha citat perquè compareguin avui personalment. Es tracta de Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Marta Rovira, Dolors Bassa i Josep Rull. L’acció popular, exercida per Vox, estudia demanar presó incondicional per a tots, però la incògnita més important és quina posició adoptarà aquesta vegada la Fiscalía, vistes les seves variacions d’estratègia dels últims dies.
Els magistrats afirmen que la responsabilitat de Forn “sorgeix per l’abandonament de l’obligació policial de garantir l’ordre constitucional i legal”. I subratllen que, després dels incidents davant de la Conselleria d’Economia, va manifestar: “Votarem, no ens fa por”. I això –afegeixen–, “examinat en el context on té lloc, és fortament indicatiu d’una incitació, dirigida a les mateixes masses socials favorables a la independència que ja havien actuat amb violència en els incidents referits”.
Aquestes consideracions han pesat més per a la Sala d’Apel·lacions que les “raons humanitàries” a què va al·ludir la Fiscalia General de l’Estat quan va ordenar als fiscals del Suprem defensar la petició de llibertat de Forn. Sobre aquest punt, la resolució subratlla que l’existència d’un problema de salut de l’exconseller “no li consta a aquesta sala” i “no va ser al·legada ni documentada per la defensa”. La Fiscalia tampoc no ho va fer, perautonòmics” què es va limitar a explicar la seva posició al·ludint a les ordres del fiscal general. El Suprem, en tot cas, deixa oberta aquesta qüestió, i afirma que més endavant podrà “valorar aquests aspectes” i “l’eventual modificació de les circumstàncies concurrents per adoptar en cada moment la resolució” que resulti “procedent”.
Però ara per ara el que els magistrats diuen que tenen més en compte és que els fets van revestir una “especial gravetat”, perquè van suposar “un evident alçament directe contra la Constitució, l’Estatut d’autonomia i la resta de l’ordenament jurídic d’un Estat democràticament organitzat”. I tot això “executat des dels poders públics i concretat en “actuacions que incitaven la ciutadania favorable a la independència a dur a terme comportaments que amb alta probabilitat es convertirien en actituds violentes”, un concepte que, per tant, es torna a esmentar aquí una vegada més.
La resolució torna a insistir en aquest factor quan afegeix que en el delicte de rebel·lió el bé protegit és l’“ordre constitucional de l’Estat democràtic davant alçaments acompanyats de violència”. I amb la presó preventiva “es tracta d’evitar” més “lesions d’aquest interès”. Els magistrats subratllen en un altre apartat que “és de tota evidència que amb la mesura cautelar [de presó] no es pretén imposar, ni s’imposa, un càstig per mantenir un determinat pensament polític”.
El problema, per tant, no és –sosté la resolució– la ideologia independentista, sinó que “no hi ha indicis que s’hagi abandonat de manera clara i definitiva la idea de l’enfrontament amb l’Estat i, consegüentment, amb la possibilitat d’enfrontament físic amb els agents que actuen per assegurar el compliment de la llei”. La interlocutòria que denega la llibertat de Jordi Sànchez insisteix en aquests raonaments, i remarca “la seva posició d’influència en les mobilitzacions multitudinàries”, en el que la Sala d’Apel·lacions considera “l’intent de segregació violenta d’aquest territori [Catalunya] de la unitat nacional”. I en aquest sentit al·ludeix a Sànchez com a “icona” d’“associacions expertes en mobilitzacions populars”.
El Constitucional també va rebutjar ahir un recurs de súplica de Sànchez per tal que se suspengués cautelarment la seva situació de presó.
La insistència del TS a parlar de violència anuncia que avui es processarà per rebel·lió
La gran incògnita és quina serà la posició de la Fiscalia després dels canvis d’estratègia