No és el tramvia, és Colom
El Consistori d’Ada Colau es va entestar indocumentada menta construir el seu projecte estrella entorn del tramvia de la Diagonal. Somnis de progres anacrònics que han passat deu dies a Amsterdam o Berlín. La Diagonal, com totes les coses de Cerdà, és una idea lluminosa perquè els cotxes travessin el rectangle urbà de cap a cap diametralment, que és la manera més ràpida i curta de creuar-lo. Entatxonar aquesta via amb dos tramvies és el més allunyat possible dels propòsits del seu creador.
Deixin en pau la Diagonal, que ja va tenir el seu plebiscit, i dediquin-se al passeig de Colom. Ho vaig escriure fa mesos, però la senyora Janet Sanz se n’ha fet el desentès. L’hi repetiré. L’actuació estrella en urbanisme de l’Ajuntament actual ha de ser la unió del Barri Gòtic amb el port marítim. Fa anys Maragall em va encarregar un estudi urbanístic sobre Barcelona i li vaig redissenyar el port marítim des del Besòs fins a Montjuïc. Devia anar a un calaix.
Fa mesos es va parlar de la poca utilització del litoral entre la Barceloneta i Colom. El problema el causa el disseny del passeig de Colom com a passeig –amb balustrades incloses–, que el converteix en una barrera infranquejable per al vianant que, baixant per alguns dels carrers del Barri Gòtic, vulgui arribar a l’aigua del litoral. Intentin-ho i hauran de passar pel pas zebra de Colom o de Correus, és a dir, per la Rambla o la Via Laietana, però cap dels carrers intermedis –que és tot el Barri Gòtic– perpendiculars al litoral, no aconsegueix creuar el passeig de Colom cap a la ribera.
De la mateixa manera que l’error és greu, el remei és conceptualment senzill: travessar el passeig de Colom per tots els carrers que hi arriben unint el Barri Gòtic i permetre que el vianant accedeixi a la vora de l’aigua sense balustrada, autopistes soterrades i la falta de passejos per als vianants corresponents als carrers que ara moren a l’infranquejable passeig colombí.
Que bonic que seria obrir el nucli antic de Barcelona al mar, oi que sí, senyora Janet Sanz?, doncs miri com era abans de l’enrevessada intervenció de S.M. i torni aquesta zona al seu estat lògic i natural. Pot ser tan exitós com el tramvia i ningú no es queixarà per poder caminar des del barri antic fins a la vora de l’aigua. Com guanyaria el Moll de la Fusta!, fins i tot els xiringuitos arqueològics, que han quedat momificats per inaccessibles, tornarien a tenir clients i alegrarien el port marítim.
Amb motiu de l’olimpíada es va fer servir la Vila Olímpica per obrir Somorrostro –que era una claveguera i favela– al mar. Es va cometre l’error d’ubicar l’autovia de la ronda del litoral entre els habitatges i la platja, quan es podia haver dissenyat entre la Vila Olímpica i el Besòs un passeig marítim com el de Niça, que hagués estat molt més còmode per als habitants de les cases i els usuaris de la platja. Però ja està fet, vuit carrils de cotxes s’interposen entre els habitatges i la platja, com al Maresme s’interposen les vies del tren. No n’aprenem.
Fora d’això, l’urbanisme barceloní és un dels millors el món pel que fa a tenir en compte el vianant –i últimament la bici– i l’escala humana.
Barcelona és una ciutat per a passejos, com n’hi ha poques. Més còmoda per a ells que Florència, que encara no ha resolt clarament el paper del vianant. París o Londres són massa grans, són ciutats en les quals l’únic resultat és un que s’ha d’aplicar també a les zones laterals de Barcelona: crear diversos subcentres de la ciutat. Prendre els centres del barri per dissenyar-los com el centre d’una ciutat medieval i que puguin fer servir aquests centres els que viuen en aquesta part de la zona urbana.
Cada tres-cents mil habitants faciliten una base econòmica suficient per instal·lar-hi botigues, serveis i equipaments públics que, en concentrar-se, formen un subcentre de l’àrea metropolitana. Un gran equipament: hospital, universitat, estació, etcètera, es pot fer servir com a nucli per crear en el seu entorn un subcentre urbà comercial d’oficines i de lleure. Dins d’aquests subcentres s’ha de dissenyar a escala humana i per al vianant.
De vegades cal regenerar teixits urbans decaiguts utilitzant l’urbanisme extractiu que va fer servir Patrick Geddes a l’Índia o nosaltres aquí al Barri Gòtic o el Raval: fer caure cases dilapidades i crear places petites als barris superdensos.
Crec que en comptes d’entossudir-se en el tramvia superflu, que és més un símbol que una solució de transport, el departament d’urbanisme de Barcelona ha de regenerar el passeig de Colom i donar escala humana i per als vianants a zones del nucli urbà que ho necessiten. Per exemple, l’irredempt passeig de Sant Joan, que al final potser li donaran ús els xinesos.
L’actuació estrella en urbanisme de l’Ajuntament ha de ser la unió del Barri Gòtic amb el port marítim