Tot és cronologia

Direcció: Robert Guédiguian Intèrprets: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Gérard Meylan, Jacques Boudet Producció: França. 2017. 107 m. La villa. Drama.

Guédiguian torna al seu terreny. Torna al que fa més bé almenys des de Marius y Jeannette (1997), i fins i tot des d’abans. I ho fa amb el seu grup d’intèrprets habitual, els mateixos de sempre. Amb la família, o sigui, amb Ariane Ascaride inclosa, que és família de veritat. Amb ells Guédiguian ens tanca a la casa del costat del mar de què parla el títol i ens submergeix en un drama encadenat al veïnatge de Marsella, tocant al Mediterrani.

Des d’aquell racó afronta problemes tan actuals com la globalització salvatge, que ho arrasa tot; l’emigració sense papers, i el turisme voraç. La seva perspectiva és nostàlgica, és cert. La consciència social vista amb la perspectiva de les busques del rellotge immisericordiós. Guédiguian parla, a través d’ells, a través de la seva biografia, de temes com la vellesa i el desemparament, i també de l’amenaça de la solitud, i alhora no tanca –del tot– la porta a l’esperança. És una pel·lícula malenconiosa, doncs, que esquiva la tristesa i troba, precisament en aquest temps que no s’atura, la veritable raó de ser del drama: el seu enigma i la seva solució.

Guédiguian ho pot fer perquè sempre treballa amb els mateixos, i amb ells, vint o trenta anys abans, aconsegueix el millor efecte especial possible: el dels seus personatges al mateix paisatge, trets de pel·lícules anteriors. Això introdueix la perspectiva del pas del temps, una cosa que hi és i que no garanteix que siguem ni millors, ni més justos, ni més savis. El temps: al final tot és una qüestió de cronologia. /