Llarena demana per carta a Alemanya que no caigui en “l’error” belga
El jutge del Suprem precisa l’ordre contra Puigdemont per evitar un altre revés
Quim Torra ja és, a tots els efectes, president de la Generalitat després d’haver pres possessió del càrrec. A diferència dels casos precedents, però, quan el primer acte de l’inquilí del palau de la plaça de Sant Jaume de Barcelona era revelar la composició del Govern, aquesta vegada continua estant en l’aire. Això era, si més no, el que passava ahir, en què la incògnita principal continuava basculant al voltant dels pros i els contres de la restitució als seus càrrecs dels consellers destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
La presa de possessió va ser, més que mai, un tràmit. Un tràmit per remarcar una situació d’interinitat que es va despatxar en tres minuts des que el 131è president de la Generalitat, acompanyat del president del Parlament, Roger Torrent, i el secretari del Govern, Víctor Cullell, va sortir de l’Arxiu de Comptes fins que va acabar d’abraçar els membres de la seva família al saló de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest lapse de temps Cullell va llegir el decret de nomenament i Torra primer va prometre “complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament” i després va saludar un per un els presents.
L’escenografia havia estat, al final, la desitjada per la part catalana. Sense convidats ni discurs al saló de Sant Jordi ni recepció i refrigeri al pati dels Tarongers. Amb la mateixa fórmula de promesa del càrrec, sense cap referència ni a l’Estatut ni a la Constitució ni al Rei, que havia utilitzat Carles Puigdemont el 2016 i que va ser avalada llavors pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tot i que amb la diferència que ara el text el llegia directament el president de la Generalitat i no l’assumia per passiva en resposta a la pregunta del president del Parlament. I amb una bandera catalana com a únic símbol –ni retrat del Rei ni exemplar de la Constitució ni bandera espanyola– i la medalla de president de la Generalitat que tampoc no li va ser imposada i es va quedar damunt de la taula.
Va ser un acte breu i auster al qual la Generalitat va demanar al Govern espanyol que enviés no un ministre, com solia ser habitual, sinó un “perfil secundari”, en concordança amb l’excepcionalitat del moment polític que es pretenia evidenciar, però que des de la Moncloa es va rebutjar: “Se’ns ha intentat imposar el nivell de la delegació governamental” i “ningú no ens pot dir qui va a un acte”. Era la demostració que els preparatius de la cerimònia entre els interlocutors habituals de la Generalitat i del Govern espanyol des de l’aplicació del 155 havia estat complica-
La presa de possessió esdevé un tràmit de tres minuts per remarcar la interinitat
El Govern espanyol, molest, no participa per primer cop en una promesa del càrrec
NOMS PROPIS JxCat ara no veu clar que Turull, Rull i Puig repeteixin, i ERC no vol Comín al Govern
PRIMER ACTE
La visita de l’inquilí de Palau als presos, ajornada fins dilluns a petició del ministeri
da, i la millor prova és que no es va convocar oficialment fins una hora abans i amb l’accés dels mitjans de comunicació restringit. Una vegada finalitzada, Torra va rebre el suport de mig centenar de funcionaris al pati dels Tarongers, a qui va reclamar el mateix compromís demostrat “aquests mesos tan difícils” per construir un “país lliure i republicà” i que li van fer lliurament d’un gran llaç groc perquè el pengi, com va prometre, al balcó del Palau de la Generalitat. I una de les primeres felicitacions que li va arribar va ser la de Puigdemont, via Twitter: “Moltes felicitats, molts encerts i tot el meu suport, afecte i agraïment”.
I, complert el tràmit de la presa de possessió, arriba el moment de la formació del Govern, que, tanmateix, sembla que encara es farà esperar una mica. D’entrada, el nou president de la Generalitat tenia previst dedicar el dia d’avui a visitar els presos a Estremera (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva), Alcalá Meco (Carme Forcadell i Dolors Bassa) i Soto del Real (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), però la cita es va posposar fins dilluns a petició del Ministeri de l’Interior.
Torra volia aprofitar la visita per rebre en persona la resposta a la proposta de restituir en els seus càrrecs tots els exconsellers que ho vulguin. Els d’ERC ja han declinat l’oferiment, a excepció d’Antoni Comín –a Brussel·les–, que està decidit a repetir pendent d’una conversa amb Torra, mentre que els del PDECat, en canvi, estan disposats a acceptar-lo, incloenthi Lluís Puig, també a Brussel·les. En les últimes hores, però, des de Junts per Catalunya (JxCat) –marca en què està integrat el PDECat– se’ls hauria fet arribar –a Turull, Rull i Puig– la conveniència de no fer-ho, a fi de facilitar, en la mateixa línia que defensa ERC, la constitució d’un Govern realment efectiu i evitar més conseqüències negatives de l’aplicació del 155.
El resultat és que la formació del Govern està encara sense resoldre’s i que, a causa d’això, les incògnites a les àrees que havien ocupat aquests noms –Presidència, Territori, Cultura i Salut– també continuen. En qualsevol cas, la voluntat del 131è president de la Generalitat, com a membre de JxCat, encara que sigui com a independent, és mantenir el plantejament de restituir els consellers destituïts que ho vulguin i, en aquest sentit, de fer cas del que li diguin els del PDECat. Mentre que respecte a Esquerra Republicana es preveu que accepti la posició que li manifesti la direcció del partit tant en relació amb els titulars dels departaments que li corresponen en funció del repartiment de carteres assolit amb Junts per Catalunya com sobre el cas particular de Comín.