La prima de risc d’Itàlia ja duplica l’espanyola
El programa econòmic antisistema posa en perill els comptes públics
“És un programa econòmic que crea desconcert”, resumeix a aquest diari el professor d’Economia Francesco Daveri, de la Universitat Bocconi de Milà.
N’hi ha per a això i per a més. Resultat: la prima de risc italiana (147 punts) gairebé duplica l’espanyola (77) i està en màxims dels últims quatre mesos davant les filtracions de l’ideari de la coalició populista formada pel Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord, en negociacions per formar govern en la tercera economia de la zona euro. “No obstant això, el fet que no hi hagi contagi a Espanya ni a altres països perifèrics indica que de moment els mercats interpreten els riscos com una amenaça principalment per als italians”, afegeix aquest expert.
La incògnita més gran rau en la disciplina fiscal i en l’equilibri dels comptes públics. Si és dugués a terme el pla de flat tax ,ésa dir d’un tipus impositiu únic sobre la renda del 15% (un 20% per als ingressos més alts), es crearia un forat de 50.000 milions d’euros. Per Daveri, “no queda clar
El segon esborrany de les negociacions és més suau, però les incògnites financeres no desapareixen
com es pensa cobrir aquest desequilibri”. A això cal afegir-hi la proposta d’introduir una forma de renda bàsica temporal, que tindria un impacte de 17.000 milions. Un còctel que pot disparar el dèficit, la qual cosa representa una gran incògnita per a un país amb un deute públic que suposa el 130% del PIB.
El programa, unes 39 pàgines amb diversos paràgrafs en color vermell i groc fluorescent pendents de confirmació, crea confusió, després que dilluns passat se’n filtrés una primera versió molt més radical. En aquest segon esborrany es posa èmfasi en la necessitat de revisar els acords de pertinença d’Itàlia a la zona euro, però sense especificar què es faria en el cas que Brussel·les no acceptés discutir-los. En canvi, ha desaparegut la petició que el BCE tanqués els ulls respecte als 250.000 milions d’euros de deute italià que té a les mans el banc que presideix Mario Draghi.
“Encara que les dues parts eventualment dilueixin les propostes, el document revela el veritable abast de la seva raresa, inexperiència i el seu caire antisistema. L’actitud dels mercats financers no serà la mateixa a partir d’ara. Per ells, seria massa haver d’enfrontar-se a un govern d’una trajectòria similar a la que va representar el de Syriza a Grècia. En aquesta situació, els inversors poden fins i tot considerar la perspectiva de futures eleccions anticipades com un desenvolupament positiu”, escrivia en una nota dimarts passat l’economista Lorenzo Codogno.
En aquest context d’incertesa, el bo italià a deu anys se situava ahir a prop del 2,13%, el nivell més alt des del febrer. La Borsa de Milà, després de la caiguda del dia anterior (forta debilitat del sector de la banca, que arrossega una elevada morositat), ahir va tenir un respir amb una alça del 0,29%. “Amb el govern 5 Estrelles/Lliga Nord, els problemes subjacents de l’economia italiana, inclosos el baix creixement, la rigidesa del mercat laboral, el sistema bancari i l’administració pública ineficients, no s’abordaran, en molts casos només empitjoraran”, va dir ahir el cap d’estratègia de Nordea, Jan von Gerich, en una nota per als clients.
Europa mira amb preocupació els esdeveniments, tenint en compte que Itàlia, a diferència d’altres crisis anteriors al Vell Continent, es considera un país “massa gran per deixar-lo caure”. L’euro cotitzava ahir per sota dels 1,18 dòlars, en mínims de l’any.
“Escolteu la gent als bars, no els bancs d’inversió”, proclamava aquesta setmana Alessandro Di Battista, exponent del Moviment 5 Estrelles. “Esclar, passem dels mercats que són dolents i anem a la fallida. Ja veuràs com de contenta farà posar això la gent als bars”, li va contestar la investigadora de Bruegel Silvia Merler.