El programa del Govern italià s’enfronta a la UE i carrega contra la immigració
Els ‘grillini’ i la Lliga volen frenar les sancions a Rússia, obligar els imams a predicar en italià i limitar els ajuts als estrangers
Un desafiament directe a Europa. El “contracte de govern” que estaven a punt de tancar ahir a la nit el Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga no preveu la sortida de l’euro, com deia un esborrany de dilluns, però manté altres propostes que confronten sense pudor a Itàlia amb la Unió Europea. Entre les quals, posar fi “immediatament” a les sancions a Rússia, renegociar el tractat de Dublín o assenyalar el Parlament Europeu com l’“única institució legítima” a Brussel·les.
Després de dies de negociacions, els líders de les dues formacions, Luigi Di Maio i Matteo Salvini, es van reunir ahir de nou a Roma per salvar els punts marcats en vermell que els quedaven per aprovar el seu ja conegut com a “contracte per al govern del canvi”. “Penso que durant el vespre el tancarem, estem arribant als últims detalls que hem de fixar”, va dir Di Maio a la premsa.
El document, de quaranta pàgines i 29 punts, és un cúmul de propostes amb un to marcadament nacionalista que fan un gir de noranta graus a la direcció del govern anterior de Paolo Gentiloni. A Exteriors, Putin estarà content. Malgrat que assenyalen que els EUA i l’OTAN continuaran sent la principal aliança d’Itàlia, si neix, aquest pròxim govern italià populista voldrà veure Moscou com un “soci comercial i econòmic”, per la qual cosa volen posar fi de manera immediata a la bateria de sancions comercials. Això, ara com ara, és irrealitzable perquè és la UE i no Itàlia en solitari qui ha imposat aquestes sancions.
L’últim esborrany ja no feia referència a la sortida de l’euro ni a les revisions dels actuals objectius de dèficit i deute d’Itàlia –una cosa que va fer saltar totes les alarmes dimecres–, però continuava dient que ha d’avaluar la seva contribució al pressupost de la UE per “ferho compatible” amb els plans de govern. Els ministeris d’Exteriors i Defensa es guiaran exclusivament pels interessos de Roma. És a dir, acabaran amb missions a l’estranger que són “lluny de l’interès nacional”. Itàlia manté tropes en països com Níger, Tunísia, Líbia, l’Iraq o l’Afganistan.
En immigració, Salvini, que tuiteja sense parar en cada fet protagonitzat per musulmans a Itàlia, vol tenir les mans lliures amb les més de 500.000 persones en situació irregular que han arribat en els últims cinc anys. Ahir, el líder de la Lliga va tornar a insistir que el Viminale (Ministeri de l’Interior) ha de ser per a ell o una altra persona del partit. Entre les seves propostes està renegociar el tractat de Dublín que va firmar el seu fins ara aliat Silvio Berlusconi perquè els demandants d’asil siguin repartits de manera “obligatòria i automàtica” a tota la UE i no hagin d’esperar els tràmits al primer país on posen un peu. Una cosa, novament, que no està al seu abast, i que serà previsiblement rebutjada.
Salvini també ha aconseguit posar per escrit l’obertura de més centres de detenció de l’Estat perquè els migrants en situació irregular s’hi estiguin fins a 18 mesos; així com accelerar les deportacions, una altra cosa que necessitarà acords bilaterals. Després, l’esborrany final del contracte vol que l’Estat, a la recerca de la “transparència” i d’evitar que s’infiltrin militants gihadistes, dugui a terme un registre de tots els imams al país, tanqui totes les mesquites radicals i que els religiosos facin les pregàries exclusivament en italià.
A Justícia, proposen construir més presons, contractar més policies i suavitzar les restriccions per justificar-se amb la “legítima defensa”, així com augmentar els ajuts per a les guarderies,
Renegociar la contribució italiana al pressupost europeu i el tractat de Dublín
Elaborar una llista de tots els imams, que hauran de fer les pregàries en italià
però “només per a les famílies italianes”.
A nivell econòmic, el contracte combina els cavalls de batalla dels dos partits. És a dir, la flat tax (o l’impost fix per a empreses i famílies) de la Lliga al 15 o 20%, i una ajuda de 780 euros al mes durant dos anys per als aturats i els ancians pobres que costarà 17.000 milions, proposada per l’M5E. Segons el Corriere, aquest pla endeutaria encara més les arques italianes, amb un cost mínim de 70.000 milions. Seria molt raonable que el cap de l’Estat, Sergio Mattarella, els qüestionés sobre la cobertura econòmica que necessitaran.
El govern lliguista-grillini també voldria dur a terme una àmplia reformar constitucional, com va intentar Matteo Renzi, per reduir la magnitud de l’esfera política. És a dir, que de 600 parlamentaris passarien a 400, i de 315 senadors a 200. En infraestructures, la voluntat nacionalista d’aquesta estranya unió també vol salvar la companyia aèria Alitalia, malgrat que els experts recomanen deixar caure una aerolínia en crisi que ja ha estat ajudada amb 900 milions públics el 2017. També replantejar –encara que no suspendre– el projecte de la línia d’alta velocitat entre Torí i Lió. França ja ha avisat que es pot plantejar demanar una compensació econòmica. Els acords assolits en tots aquests punts no signifiquen necessàriament que l’M5E i la Lliga hagin de formar govern immediatament. Encara podrien donar una altra sorpresa. Els falta posar-se d’acord sobre el primer ministre que el durà a terme i que tant els militants grillini com els lliguistes el ratifiquin en sengles votacions. Si Salvini va dir dilluns que instal·larien punts de votació informals a les places del país per conèixer l’opinió dels seus votants, Di Maio va anunciar ahir que avui “probablement” els afiliats al moviment podran votar a la seva plataforma en línia, Rousseau, si aproven o no el pacte assolit amb la Lliga.
S’entén que el premier serà una figura política, probablement de l’M5E, per la qual cosa la Lliga seria compensada amb Economia i Interior. En qualsevol cas, el cap de l’Executiu estaria lligat de mans amb el programa i tindria escàs marge d’actuació. Si tenen la llum verda, dilluns es presentaran per última vegada al Quirinal en espera de l’aprovació de Mattarella.
“Dilluns, o es tanca o hem fet una gran feina en poquíssim temps, que haurà agradat a algú, i ho hem intentat fins al final. La paraula tornarà al president”, va dir Salvini. “Esperem que no hi hagi intervencions negatives de l’exterior ni de dins del país”, va advertir. Europa ja tremola.