Canvi federatiu
Luis Rubiales guanya de manera clara Juan Luis Larrea i succeeix Ángel Villar
Luis Rubiales s’imposa amb claredat en la votació per la presidència de la Federació Espanyola de Futbol a Juan Luis Larrea, que va ser tresorer durant 28 anys i va liderar la transició després del cessament d’Ángel Villar l’estiu passat, acusat de diferents pràctiques corruptes.
Un futbolista succeirà un altre futbolista al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol. Luis Rubiales, l’expresident de l’AFE (sindicat de jugadors espanyols), es va imposar a la votació per la presidència a l’altre candidat, Juan Luis Larrea, el tresorer durant 28 anys i l’home que va liderar la transició fins ahir després del cessament d’Ángel María Villar l’estiu passat, acusat de diverses pràctiques corruptes en l’anomenada operació Soule. La victòria de Luis Rubiales va ser clara: 80 vots contra 54, amb un en blanc, suposadament el del seleccionador, Julen Lopetegui. Dels 139 electors convocats en van votar 137. Van faltar a la cita amb les urnes a Las Rozas dos futbolistes: Iago Aspas i Pedro León. Rubiales serà el president només fins al 2020, fins que s’acabi el mandat que va començar Villar.
La victòria de Rubiales suposa tot un cop de timó en la manera de fer les coses de l’etapa Villar. El granadí –es considera natural de Motril tot i que va néixer a Las Palmas– va liderar una campanya molt més agressiva
Rubiales va obtenir 80 vots, i Larrea, el preferit de Tebas, president de LaLiga, 54
TRANSPARÈNCIA
“Faré una Federació de tothom, una Federació millor, d’elit i transparent”
ELS ÀRBITRES
“Cal escoltar-los; ens haurem d’asseure amb LaLiga i lluitar per la seva professionalització”
que el seu rival sota la bandera del canvi. “Ens cal una altra manera de gestionar la Federació”, va ser un dels seus principals eslògans. Rubiales promet també augmentar els ingressos de la Federació en un 25%, més transparència i una renovació de la direcció de l’estament arbitral. Els dies de Victoriano Sánchez Arminio al capdavant del Comitè Tècnic d’Àrbitres estan comptats. Una altra de les seves mesures és allargar dos anys la jubilació dels àrbitres, que ara és als 45 anys.
El triomf de Rubiales suposa, en canvi, una clatellada per a Javier Tebas i la Lliga de Futbol Professional que presideix i que sempre s’ha mostrat molt contrària a la seva candidatura. Malgrat que hi havia un mandat de LaLiga per votar Larrea, els clubs van tornar a escenificar divisió, amb entitats com el Barcelona a favor de l’exfutbolista. Una hora després de l’escrutini LaLiga va emetre un comunicat per felicitar el nou president. I Tebas parlava de “mà estesa”.
La victòria de Rubiales no es pot considerar una sorpresa. Va arribar a ser considerat delfí de Villar, i, malgrat que no va acceptar la vicepresidència que aquest últim li va proposar, des de l’empresonament de l’expresident va trencar amarres amb ell i va llançar un envit a la presidència. Primer, amb una moció de censura a la junta gestora de Larrea que no es va poder dur a terme perquè es van convocar eleccions i, després, amb una campanya per tot Espanya en què va recórrer milers de quilòmetres amb cotxe i es va saber guanyar el suport de la majoria de les territorials, l’estament en principi més afí al villarisme que representava Larrea.
La candidatura de Larrea es va desinflar amb el pas de les setmanes. Va presentar molts més avals que el seu rival (70 contra 31), però almenys un terç dels que el van avalar van acabar votant per l’exsindicalista. Al llarg del dia d’ahir s’intuïa que la victòria de Rubiales ja era incontenible. Al matí Rubiales va organitzar un dinar amb gairebé cent membres de l’assemblea. La majoria el van votar al cap d’unes quantes hores.
Emocionat després del triomf, el discurs de Luis Rubiales va ser de to molt institucional: “Faré una Federació de tots, però una Federació millor, d’elit, transparent, que tingui cura del futbol modest. Aquest és un projecte plural, que tindrà control. El meu compromís és donar-ho tot per la Federació. La dona, el futbol sala, el futbol platja... Tots han de ser aquí. Hem fet un pas cap al futur. Allargarem la mà a totes les institucions, tant a escala nacional com a escala internacional. Ningú no ens guanyarà a l’hora d’anar per feina. El canvi és imparable”. Després, davant la premsa, va aprofundir en les seves idees: “Em penso que hi guanya el futbol. Ens toca construir. Farem un òrgan de bon govern, extern de la Federació. A l’estament arbitral cal escoltar-lo. És important veure com està la casa en l’àmbit econòmic. Sobre la Copa del Rei, intentarem trobar la millor solució”.
En algunes de les paraules del nou president hi va haver un ressò del seu passat sindicalista: “Canviarem el model de Segona B i Tercera, però escoltant tothom. La igualtat no és una utopia, és un dret. Ho abordarem a poc a poc”.
Va acabar amb un record cap al derrotat: “He donat la mà a Larrea. Penso que ell ha mostrat valentia. M’ha agradat molt que en Gorka, el seu fill, m’hagi fet una abraçada. El més urgent és l’ordre”. Villar i el villarisme ja són història, aigua passada. Després de gairebé 30 anys.