Un any de drama polític televisat
Mueller investiga impertèrrit la trama russa de les eleccions del 2016 entre atacs de Trump
“Felicitats, Amèrica, ens endinsem en el segon any de la caça de bruixes més gran de la història d’Amèrica!”, va tuitejar ahir al matí el president dels Estats Units, Donald Trump, per celebrar el primer aniversari del nomenament de Robert Mueller com a fiscal especial per investigar la trama russa.
L’escàndol per l’acomiadament del director de l’FBI James Comey va ser tan gran que Trump va autoritzar el Departament de Justícia que indagués en els contactes entre el seu equip de campanya i el Kremlin abans de les eleccions del 2016 i durant la transició presidencial. Però fa temps que Trump ha perdut la paciència amb Mueller, impertèrrit als atacs que el president li dedica gairebé cada dia des de Twitter.
Meticulós, discret, el fiscal especial ha presentat un centenar de càrrecs contra 19 persones implicades en una complexa teranyina de diners i influències. Però, més enllà de les martingales dels seus excol·laboradors, no consta que tingui proves de col·lusió amb Rússia o d’obstrucció a la justícia per part de Trump. Les indagacions continuen.
L’assumpte ocupa obsessivament la programació de les cadenes de notícies de televisió per cable, encara que això no implica que sigui un tema d’especial preocupació per als nord-americans ni que estigui erosionant la imatge pública del president. El 91% de la cobertura informativa de Trump durant els dos primers mesos d’aquest any va ser negativa, segons un estudi de Media Research Center, un percentatge consistent amb períodes previs.
El 37% del temps televisiu de Trump es va dedicar a temes polítics de fons i el 63% a escàndols, calcula l’estudi, encara que a l’Amèrica de Trump potser caldria redefinir el significat del terme. Ni les revelacions sobre la trama russa ni les revelacions de dues suposades examants, a qui van comprar el silenci a cop de talonari, no han passat factura al president. A votants com en Joseph, un mecànic que va immigrar des de l’Índia fa trenta anys, els “escàndols” de Trump no li causen cap efecte. “Bah, els americans i els europeus són així”, comentava fa uns dies a Texas. A ell, com a milions de nadius dels Estats Units, el que li interessa és que “tanqui” la frontera amb Mèxic i “faci alguna cosa” contra el terrorisme.
Un 43% dels nord-americans aprova la gestió de Trump, la dada més alta en els últims onze mesos, segons l’última dada de Gallup, que mesura cada dia la seva popularitat. O més aviat la seva impopularitat, perquè un 52% desaprova la seva feina com a president (va guanyar les eleccions amb 2,8 milions de vots menys que la seva rival, Hillary Clinton).
Amb tot, les eleccions legislatives del novembre s’acosten i l’entorn de Trump ha perdut la paciència. No passa un dia sense que algú de l’Administració reclami el tancament urgent de la investigació, que pocs saben del cert en quin punt està. Blindat contra filtracions, la premsa ha sabut dels avenços de Mueller quan el fiscal ha formalitzat càrrecs o a través dels implicats, en alguns casos amb sis mesos de retard.
Entre els acusats hi ha sis excol·laboradors de Trump. La peça clau és l’expresident de campanya, Paul Manafort, acusat de 42 delictes de blanqueig de diner i frau bancari, entre d’altres, pels seus negocis amb polítics ucraïnesos prorussos. Manafort s’ha negat a col·laborar amb Mueller i s’espera que el jutgin aquest estiu. El fiscal especial, per cert, vol preguntar a Trump si ha parlat de possibles indults amb ells. Hi ha cinc acusats més del seu cercle que s’han declarat culpables: el seu exdirector nacional de Seguretat, Michael Flynn, que va mentir sobre els seus contactes amb l’ambaixador rus; l’exassessor de campanya Rick Gates, mà dreta de Manafort, o el seu exconseller de política exterior, George Papadopoulos, que també ha admès que va mentir a l’FBI sobre els seus contactes amb Moscou i l’oferta de material nociu sobre Clinton.
Mueller vol cridar Trump a testificar, però els seus advocats no les tenen totes i estan disposats a lluitar la citació als tribunals, cosa que allargaria més el procés. L’equip legal del president afirma que Mueller els ha dit que no creu que legalment pugui presentar càrrecs contra el president. Les seves conclusions quedaran sobre la taula i, si es troben indicis, podrien ser la base d’un hipotètic procés de destitució que els demòcrates només podrien plantejar-se si al novembre recuperen el control de les cambres.
La investigació de Mueller és també una distracció per a ells. La intensa cobertura mediàtica de l’assumpte és un mur que és impossible traspassar per parlar d’altres temes que mouen l’opinió pública fora de Washington, com les vagues de professors en diversos estats del país per la falta de finançament, el racisme o les lleis migratòries.
El 91% de la cobertura informativa de Trump els dos primers mesos del 2018 va ser negativa
Mueller ha acusat sis exmembres de l’equip presidencial, amb Manafort al capdavant