Els EUA demanen a Corea que cedeixi part de l’arsenal nuclear en sis mesos
Trump prova de calmar el règim i assegura que Kim podrà continuar en el poder
Corea del Nord i els Estats Units han decidit apostar fort abans d’acostar posicions de cara a la històrica cimera que haurien de celebrar els seus líders, Kim Jong-un i Donald Trump, el 12 de juny a Singapur. Washington ha llançat un envit i ha demanat a Pyongyang que lliuri una part del seu arsenal nuclear en els pròxims sis mesos, com a prova de la seva voluntat de desempallegar-se del potencial atòmic. Una iniciativa que explicaria l’advertència llançada dimecres pel règim nord-coreà de cancel·lar la cita de Singapur.
Els EUA persisteixen en la tàctica d’aplicar la pressió màxima a fi de doblegar el règim i no deixen passar l’ocasió de demostrar-ho a les autoritats nord-coreanes. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, ha estat l’últim representant de Trump que l’hi ha fet saber a Kim.
En la seva recent visita a Pyongyang, Pompeo va demanar al jove mandatari que en els propers sis mesos lliuri caps nuclears i míssils balístics intercontinentals, així com material fisible per confeccionar bombes, i els enviï a un país estranger perquè els desmantellin, va revelar ahir el diari japonès Asahi, que va apuntar que l’arsenal podria anar als Estats Units o França. Pompeo també va plantejar que Pyongyang abandoni les seves armes biològiques i químiques i transfereixi els enginyers involucrats en el seu programa nuclear a l’estranger.
A canvi d’aquest gest de bona voluntat, Washington retiraria Corea del Nord de la llista de països patrocinadors del terrorisme, en la qual Trump la va tornar a incloure al novembre per poder imposar més sancions econòmiques. L’exclusió de la llista aplanaria el camí perquè la Xina, principal aliat de Pyongyang, i Corea del Sud poPyongyang guessin brindar ajuda humanitària.
Aquesta estratègia és la que preconitza també el conseller de Seguretat Nacional de Trump, John Bolton, i és la que es va aplicar a la Líbia de Muammar al-Gaddafi, que va acabar enderrocat i mort pels rebels avalats per Occident. Les autoritats nord-coreanes van rebutjar de manera taxativa aquesta proposta dimecres passat i van amenaçar de cancel·lar la trobada entre Kim i Trump. Una maniobra en la qual molts analistes veuen una tàctica de Pyongyang per guanyar terreny de cara a la cimera.
Kim és conscient que el programa nuclear és la garantia de la seva supervivència i no vol acabar com Gaddafi. Corea del Nord exigeix a canvi d’abandonar el seu arsenal atòmic que els EUA garanteixin la seguretat i la supervivència del règim, així com un tractat de pau. vol que se’l reconegui com a Estat nuclear, ja que es considera que té almenys unes 12 armes nuclears, més de 50 quilos de plutoni i centenars de quilos d’urani altament enriquit.
La pressió nord-coreana sembla haver sorgit efecte, almenys per suavitzar la retòrica de Trump. El president va assegurar ahir que el model libi no es considera “en absolut” per a Corea, la qual cosa va sonar com una desautorització de la via proposada per Bolton. “El cas de Líbia va ser una aniquilació total. Hi vam ser per derrotar-lo”, va dir en al·lusió a Gaddafi. Trump va advertir, però, que el model libi sí que s’aplicaria si Corea del Nord no s’avé a asseure’s a la mesa de negociació. En canvi, si Kim negocia, l’acord seria “molt diferent”. “Ell
Seül demana contenció als dos costats i aposta per la mediació per assegurar l’èxit de la cimera del 12 de juny
continuaria allà, al seu país, dirigint-lo. El seu país seria molt ric”, va afegir Trump, que va assegurar que Kim obtindria “proteccions”. En altres paraules: el que més li convé si vol continuar sent el líder de Corea del Nord és negociar.
Des de Seül van arribar missatges de calma. Corea del Sud va instar el Nord a complir els compromisos pactats en la cimera intercoreana i el seu Consell Nacional de Seguretat (CNS) va assumir el compromís d’exercir de mediador entre Pyongyang i Washington “perquè la futura cimera se celebri de manera exitosa en un ambient de respecte mutu”. El comunicat subratlla la necessitat que els negociadors dels dos països tinguin en compte el punt de vista de l’adversari.