Cops de puny a la sala d’urgències
París posarà 1.500 càmeres de vigilància als hospitals per l’augment d’agressions i altres delictes
Els hospitals haurien de ser llocs plàcids i segurs, amb un ambient propici perquè el personal sanitari faci la seva feina i els pacients es curin. No sempre pot ser. La tensió individual o col·lectiva no desapareix amb la presència de lliteres i bates blanques. A París, per exemple, les agressions als hospitals, les amenaces, els robatoris i altres delictes obligaran a incrementar de manera dràstica la seguretat. S’instal·laran 1.500 càmeres de vídeo addicionals, com a mesura dissuasiva, per alertar els vigilants i identificar els protagonistes d’eventuals delictes.
La iniciativa de l’ens que administra els 39 hospitals públics de París i de la regió circumdant es produeix com a conseqüència de la multiplicació dels anomenats “successos indesitjats”. Van ser 3.282 l’any passat. La instal·lació de les càmeres requerirà una inversió de 30 milions d’euros. Hi ha qui protesta per aquest dispendi i troba que els diners s’haurien d’emprar per a altres coses.
La llista de problemes inclou fets molt variats. Les agressions a metges i personal d’infermeria solen ser freqüents. De vegades són els pacients i d’altres, els seus familiars. Tenen lloc, sovint, a les sales d’espera d’urgències si estan molt plenes i triguen molt a ser atesos. Els nervis es disparen, ja sigui pel tracte, per si un altre pacient ha passat davant, per un comentari. Hi pot haver cops de puny i autèntiques baralles als passadissos, entre lliteres o fins i tot a les sales de reanimació. Metges i infermeres han estat agredits i han rebut amenaces de mort. Tampoc no són estranys els furts i les destrosses de material.
Les noves càmeres seran d’alta tecnologia, intel·ligents. Ja es fan servir en altres llocs públics sensibles, com ara aeroports i estacions de tren. Saben detectar automàticament moviments sospitosos, com caigudes de persones. S’ubicaran en zones comunes especialment exposades a risc, com les sales d’espera i els passadissos. També ajudaran a localitzar pacients que hagin perdut l’orientació, com els malalts d’alzheimer. És impensable, però, que es col·loquin càmeres a totes les habitacions o sales de tractament. Seria una intrusió excessiva i inadmissible en la intimitat de les persones. A més de contribuir a millorar la seguretat davant els problemes actuals, les càmeres poden ser útils en cas d’atemptat terrorista.
L’anunci dels hospitals de París es produeix en un moment en què el sistema sanitari francès està sota l’escrutini atent de l’opinió pública. Encara cueja el cas de negligència que va patir Naomi Musenga, una jove de 22 anys, d’origen africà, que, a finals de desembre passat, va trucar al servei d’urgències, a Estrasburg, queixantse d’un fort mal de ventre. L’operadora telefònica hi va treure importància i gairebé es va burlar d’ella. La tardança a enviar una ambulància va fer que Musenga morís. Després de conèixerse el contingut de la conversa telefònica, hi va haver indignació i protestes a la ciutat alsaciana.
Quant a la violència als hospitals, un altre cas recent va demostrar que les víctimes també poden ser els pacients. Una dona epilèptica de 32 anys va denunciar que l’havia violada un infermer al prestigiós American Hospital of Paris, a Neuilly-surSeine, un dels barris més rics de la capital. A aquest centre privat hi van personatges de la política, els negocis i el món de l’espectacle. La dona estava adormida pels medicaments. Eren les deu de la nit i el seu nòvio acabava de marxar. Va ser llavors quan l’infermer, presumptament, va actuar. En la denúncia presentada, la dona va explicar que havia notat tocaments. Després, al matí, va notar un dolor al baix ventre i signes d’haver tingut relacions sexuals. Va trigar uns dies a denunciar el que havia passat a la policia perquè no n’estava segura. Però el presumpte agressor, que està detingut, va cometre un greu error. Li va enviar un missatge de mòbil amb aquest text: “Ho sento, bonica meva”. Es creu que l’infermer va intentar dissimular la seva conducta, fent creure que ella havia intentat seduir-lo i ell no hauria cedit. Fins i tot amb càmeres intel·ligents als passadissos, serà molt difícil evitar en el futur aquesta mena d’abusos.
La víctima sol ser el personal sanitari, però fa poc un infermer va violar una pacient