Restituir persones o institucions

Quim Torra és el 131è president de la Generalitat, però la porta del despatx oficial continua tancada. Els mossos no li reten honors i Sant Jordi ha estat substituït per la Mare de Déu de Montserrat. Ni convidats ni aplaudiments.

L’anormalitat és evident a Palau. I l’evidència no és cap altra que la presidència mateixa de Torra. De manera que, concentrada l’excepcionalitat en els protagonistes, l’objectiu de la legislatura no ha de ser (només) restituir persones, sinó les institucions. L’excepcionalitat no és retirar de la litúrgia la medalla. Ni Macià ni Companys la van usar quan van prendre possessió i, el 1977, hi va haver qui va veure la legitimitat de Tarradellas en qüestió perquè Adolfo Suárez no era capaç d’obrir el fermall...

La medalla dormisqueja per sistema a la caixa forta del Palau. L’excepcionalitat són gairebé set mesos sense Generalitat visible i que els ciutadans oblidin que el president és la institució.

L’equip de Torra-Puigdemont i l’administrador del 155, Roberto Bermúdez de Castro, no tenien gaire a negociar per a la cerimònia d’ahir. La presa de possessió no és un acte reglamentat, així que ni foto del Rei ni banderes podien ser a la taula, com tampoc no ho està l’arbre de Gernika ni l’“humil davant Déu” del lehendakari Urkullu. Però Torra vol reinvestir Puigdemont, així que com a president farà mers actes administratius: la mateixa fórmula per prometre el càrrec sense referències al Rei, la Constitució i l’Estatut –ja va acatar per imperatiu legal quan va assumir l’acta de diputat–, i dinar a la casa dels Canonges per dissenyar les primeres mesures executives.

Si algú va pretendre ahir forçar la presència de Soraya Sáenz de Santamaría, ho hauria d’haver fet amb proposta de reunió de treball inclosa. Potser llavors Torra hauria obert el despatx.