El Suprem precisa l’ordre contra Puigdemont per evitar un altre revés
La Fiscalia demana a Llarena que faci un altre intent també amb la justícia belga
Ahir el Tribunal Suprem (TS) i la Fiscalia van activar els ressorts al seu abast per provar d’evitar nous revessos sobre les ordres de detenció dictades contra els exmembres del Govern que ara són a l’estranger. El jutge Pablo Llarena va enviar una carta al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein en què aclareix el valor de l’ordre de processament contra l’expresident Carles Puigdemont a fi que els jutges alemanys no li posin les mateixes objeccions formals que els belgues i deneguin el seu lliurament per aquest motiu.
La Fiscalia, al seu torn, va sol·licitar al magistrat que torni a dictar un acte de presó contra els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig i que acordi una nova euroordre contra ells per tal que la justícia belga reexamini la petició i accedeixi a lliurar-los al Suprem. Els arguments que fan servir els fiscals per defensar la pertinència d’una nova iniciativa són substancialment coincidents amb els que fa servir el magistrat en la seva acció preventiva davant la justícia alemanya. L’un i els altres estimen que l’ordre de processament dictada contra els imputats el 23 de març és el document fonamental pel qual es van haver de guiar la Fiscalia i el jutge belgues, en lloc d’objectar llacunes i discordances en la tramitació de l’euroordre. L’escrit de la Fiscalia espanyola està firmat pels fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza, bon coneixedor del mecanisme de les euroordres, com a ex-fiscal en cap de l’Audiència Nacional, que les controla diàriament.
El jutge Llarena, en canvi, ahir va donar tota la prioritat als nous aclariments a Alemanya. El motiu és obvi, derivat de la por que la negativa de la justícia belga al lliurament dels exconsellers influeixi en aquest mateix sentit en els jutges alemanys que han de decidir sobre la posada o no a disposició del Suprem de Carles Puigdemont .
La carta de Llarena explica als jutges alemanys que la negativa de la justícia belga es basa en el fet que l’euroordre cursada des del Suprem “no esmentava cap ordre de detenció nacional prèvia a la seva emissió”, quan les normes que regulen aquesta matèria l’exigeixen. Els jutges belgues afegien que l’ordre de processament pròpia de l’ordenament espanyol no és equiparable a l’ordre de detenció esmentada.
El text reflecteix amb claredat, tot seguit, la perplexitat i irritació del Suprem davant aquest argument. La carta, en efecte, afegeix que la justícia belga va mantenir aquesta objecció “malgrat que el Tribunal Suprem espanyol la va informar altrament (sic)”, i subratlla que el fet que es valori “la naturalesa jurídica de resolucions previstes en l’ordenament jurídic espanyol” –i per tant la seva eficàcia– resulta “contrari al principi de confiança recíproca” sobre el qual, teòricament, descansa el sistema europeu de cooperació judicial.
Llarena, en definitiva, vol evitar que es repeteixi el problema amb Alemanya, i per això afirma que efectua totes aquestes precisions “per evitar al·legats de part que puguin conduir al mateix error”. És a dir, a fi que la defensa de Puigdemont no aconsegueixi la mateixa diana a Schleswig-Holstein. En relació amb això, l’advocat de Puigdemont a Alemanya, Volfgang Schomburg, ja ha adjuntat als seus recursos una còpia de la resolució belga.
Paral·lelament, ahir va declarar al Suprem l’excap de protocol de la Vicepesidència i la Conselleria d’Economia, Anna Teixidó, sobre els fets del 20 i 21 de setembre davant la seu d’aquest departament. La testimoni va explicar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van fer funcions de mediació davant els concentrats, sense que en cap moment hi hagués “imposicions”, sinó “col·laboració”, i “en to cordial”. Va afegir que la secretària judicial no va voler que Sànchez l’acompanyés a la sortida perquè volia abandonar l’edifici amb la Guàrdia Civil. En canvi, aquesta funcionària havia dit a l’Audiència Nacional que “mai” no havia sentit “més vergonya i humiliació”. Dos testimonis més van explicar l’actuació de Cuixart en una enganxada de cartells a Badalona, descartant que hi hagués tensió o aldarulls, contra la descripció dels fets que consta en un atestat de la Guàrdia Civil inclòs a la causa.
Llarena envia una carta als jutges alemanys perquè no incorrin en “el mateix error” que els seus col·legues belgues