Catalunya frena l’abús d’antibiòtics

És una xifra petita, només 83.000 dosis menys d’antibiòtics dispensats el 2017 pels metges d’assistència primària a Catalunya, però suposa un canvi de tendència decisiu . “I creiem que és la primera comunitat autònoma que ho aconsegueix”, explica Mariam de la Poza, metgessa de família en un CAP de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons les dades globals del 2017, si el 2016 es van receptar 11,76 dosis per cada mil habitants (gairebé 26 milions de dosis), l’any següent van ser 11, 72 dosis per mil habitants, aquestes 83.000 dosis menys. “La majoria de les infeccions que veiem són víriques, aquesta és la realitat, i ara disposem de més eines per saber-ho, com ara les proves ràpides al mateix CAP, i podem explicar-ho en detall als pacients. Ens estem educant”. A aquesta educació hi ajuden les campanyes de vacunació, les de rentar-se les mans, les de no tossir sobre els altres. “La població està molt més informada, tot i que continua pesant l’expectativa de molts pacients d’anar al metge i emportar-se almenys un antibiòtic per al seu problema”, reconeix Mariam de la Poza. Les proves ràpides es fan servir cada vegada més en afeccions del coll. “En un moment, amb un frotis, sabem si són bacterianes o víriques i si el tractament ha de ser un antibiòtic o un medicament per als símptomes”. També es fan proves per descartar pneumònies bacterianes o sinusitis a través d’una gota de sang en pocs minuts. Les infeccions en què els pacients estan més conscienciats de la inutilitat dels antibiòtics són les grips i les gastroenteritis agudes infantils. Una mica menys quan es tracta de bronquitis i amigdalitis. “Aquest canvi requereix dedicar uns minuts a explicar al pacient com és la seva infecció i, en els casos que es pot, fer la prova ràpida. Però ja hem començat a canviar aquest ús massiu d’amoxicil·lina”. /