El clam de la dependència
Més de 40.000 persones moren a l’any sense rebre l’ajuda promesa
Fa anys que el sector de la dependència clama pel compliment de la llei que reconeix el dret a l’assistència. Les seves veus, però, es diluïen entre les moltes altres que durant els anys de la crisi es van aixecar d’una punta a una altra del país.
Ara, tot i això, han decidit que ja n’hi ha prou, que no és acceptable que 40.000 persones dependents morin cada any sense haver rebut l’ajuda que la llei de la Dependència els assigna. Tampoc que avui dia 310.000 persones que compleixen els criteris per rebre una prestació no la rebin i acabin agonitzant en llargues llistes d’espera. Un 65% són dones, un 75% tenen més de 79 anys, un 97% pateixen malalties cròniques i un 67% tenen un deteriorament cognitiu sever.
És el moment d’actuar, asseguren, i de posar al dia aquesta norma i dotar-la de prou recursos, perquè el futur immediat, el que dibuixen els experts, mostra una població envellida.
L’últim acte de protesta va tenir lloc ahir a Madrid i va ser protagonitzat per un centenar d’entitats vinculades al sector de la dependència, que van firmar un manifest en què demanen, tant al Govern de Mariano Rajoy com als grups parlamentaris, incloure als pressupostos generals l’equiparació de l’IVA que paguen els usuaris dels serveis privats (10%) i els que són atesos en l’àmbit públic (4%).
La majoria dels que recorren