Barcelona fa visibles les situacions de discriminació
Discriminació és, segons Nacions Unides, “tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en diferents motius com són la raça, el color, el sexe, l’idioma, la religió, l’opinió política, l’origen, la posició social, l’econòmica... que tingui per resultat anul·lar o menyscabar els drets i les llibertats fonamentals de les persones”. Alhora, la no-discriminació és un dret reconegut per la Constitució i per la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.
Malgrat el que diuen la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides, avui la discriminació –sigui pel motiu que sigui– és una realitat a casa nostra. Per aquest motiu, el 1998 Barcelona va ser de les ciutats pioneres en crear l’Oficina per la No Discriminació (OND), “un servei municipal per lluitar contra l’odi i la discriminació, i atendre la ciutadania quan es produeix la vulneració dels seus drets i llibertats”, apunta Montse Berdún, tècnica de l’OND. I és que, sovint les víctimes de discriminació o de delictes d’odi no saben que poden denunciar l’agressió viscuda o no s’atreveixen a fer-ho, el que provoca que les discriminacions s’acabin convertint en quelcom “normal i assumit”, i hi hagi una manca de confiança envers la utilitat de la denúncia, por a les represàlies o manca de coneixements dels drets de la ciutadania.
A l’OND treballen des de l’àmbit de la prevenció i de la garantia per ajudar a aquelles persones que es troben a la ciutat i que s’han sentit discriminades, i també atenen els barcelonins que han estat víctimes de l’odi i la intolerància fora de la ciutat. “A l’oficina rebem a totes les persones que han viscut una situació de discriminació, sigui del tipus que si- gui, els demanem que ens expliquin què els ha passat, com han viscut la situació, fins on volen arribar, i a partir d’aquí els oferim assessorament, acompanyament i suport psicosocial i legal, ja què comptem amb un equip jurídic integrat per advocades especialitzades en temes de discriminació”, explica Berdún.
ASSESSORAMENT LEGAL
Marion Hohn és una de les advocades que col·labora amb l’Oficina per la No Discriminació. “La nostra tasca consisteix en assessorar, resoldre consultes i dubtes que puguin tenir les tècniques que treballen a l’OND, alhora que fem les notes i els informes jurídics”, explica. Si és necessari, les advocades també parlen i orienten a la persona afectada per acabar de fer el diagnòstic legal del cas i decidir quines són les vies a seguir davant de cada situació de discriminació. Hohn destaca que “cada cas és un món, però el més important és poder provar els fets que es denuncien. La manca de proves és un dels eterns problemes amb què ens trobem, i insistim molt amb les possibles proves que es poden fer servir”.
A Barcelona, els motius de discriminació són per racisme i xenofòbia, gènere, discapacitat i LGTBIfòbia
A més de la labor que realitzen les advocades, Montse Berdún també destaca el treball coordinat que es porta a terme a Barcelona en temes de discriminació. Per fer-ho, s’ha creat la Taula d’Entitats “el que ens permet treballar conjuntament amb associacions i entitats, conèixer quines discriminacions tenen lloc a Els tècnics de l’Oficina per la No Discriminació informen i assessoren en situacions d’intolerància i delictes d’odi la ciutat i quins protocols cal seguir per ajudar a les persones afectades. El que hem d’aconseguir és prevenir, per mitjà de la formació, i fer visibles les discriminacions”, remarca la tècnica municipal.
DRETS VULNERATS
L’any passat, els principals motius de discriminació –i que van provocar més queixes a l’OND– van ser per racisme i xenofòbia, seguit per motius de gènere, discapacitat, LGTBIfòbia, aporofòbia (fò- bia a les persones pobres o desfavorides) i condició econòmica, i en menor mesura per la ideologia, l’edat, la salut i la religió.
Pel que fa als drets vulnerats, segons dades recollides a la memòria de l’OND del 2017, el menys respectat va ser el dret a la integritat moral (33% dels casos), seguit del dret a l’habitatge (12%), a la informació (9%), mentre que els drets laborals, i a la llibertat i seguretat van representar el 8% cadascun. Fent una anàlisi més fina de les dades, una de les conclusions que extreuen les tècniques de l’oficina és que les situacions de racisme i xenofòbia han provocat, majoritàriament, una vulneració del dret a la integritat moral. “És a dir, ens trobem davant de situacions d’insults i tractes degradants per motius racistes”, afirmen.
Pel que fa al lloc on es produeixen les discriminacions a la ciutat, els districtes que han generat més queixes a l’OND han estat Ciutat Vella (28%) –”encara que el fet que l’oficina estigui a Ciutat Vella pot haver influït en aquesta dada”, considera Berdún–, l’Eixample (9%), Sant Martí (8%) i Gràcia (6%). Alhora, un 7% de barcelonins han denunciat situacions discriminatòries produïdes fora de la ciutat.