Sensellarisme: prioritat de país?

ABarcelona hem vist com els darrers anys s’incrementava progressivament la xifra de persones dormint al carrer des de les 658 detectades en el primer recompte de l’any 2008 fins a les 1.026 comptabilitzades en el darrer, el maig del 2017. En paral·lel, l’Ajuntament i les entitats socials, agrupats en la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, han incrementat la seva capacitat d’atenció de les 1.200 places d’allotjament a les més de 2.000 actuals.

Allotjar més persones és una obligació política i moral, però les evidències d’arreu d’Europa ens demostren que no és la solució al problema. L’any 2017, a Berlín es van comptar 30.000 persones dormint en albergs i centres d’acollida, 10.000 més que l’any anterior. A Brussel·les, centre neuràlgic i simbòlic de la Unió Europea, el nombre de persones dormint al carrer es va duplicar entre el 2014 i el 2016.

La situació és preocupant. El 2016, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 per convertir el sensellarisme en una prioritat política a la ciutat.

Amb les entitats socials especialitzades, professionals municipals i persones afectades i ateses en els diferents serveis, vam decidir línies d’actuació de ciutat. Ens vam proposar créixer en l’oferta de places residencials basant-nos en les necessitats detectades i amb l’objectiu de reduir la pressió sobre els centres de primera acollida. Per això vam obrir un centre per a joves sense llar i un altre d’especialitzat en l’acompanyament a persones amb problemes de salut mental.

Els nous centres ofereixen habitacions petites o individuals, i durant el 2018 i el 2019 es posaran en marxa dos recursos amb habitatges amb suport social. Perquè apostem per espais amb més intimitat i per la qualitat en l’atenció, es destinarà una important inversió a reformar els centres de primera acollida de la Zona Franca i Sarrià. Aquest mandat municipal, els allotjaments i habitatges del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar han crescut de les 1.046 places del 2015 a les actuals 1.343.

També s’han reforçat els equips de carrer i s’ha millorat la coordinació amb els serveis sanitaris. I, a partir de les aportacions del grup de persones sense llar del consell municipal de Benestar Social, hem aplicat un programa de reformes i millores en equipaments residencials, menjadors, centres de dia i serveis d’higiene.

Hi ha factors polítics que contribueixen que el sensellarisme creixi: la falta de control dels preus dels lloguers, la desprotecció legal de persones migrants, la regulació del mercat laboral que porta a una creixent precarietat o el no desplegament de la renda garantida de ciutadania... Ens hauria de fer avergonyir a tots que les polítiques s’allunyin tant de la protecció de drets bàsics.

Barcelona dona servei a gent que ve de tot arreu buscant oportunitats per sortir del carrer. El 47% de les persones ateses als centres de primera acollida aquesta nit feia menys de tres mesos que eren a la ciutat quan van entrar-hi. No podem concentrar l’atenció en una ciutat quan la pobresa severa afecta tot el país. Per posar fi al sensellarisme i atendre amb dignitat és urgent disposar de polítiques i inversions de país.

Per posar fi al sensellarisme calen polítiques i inversions de país