Està escrit

Maleïda hemeroteca”, va deixar anar en to sarcàstic el líder del PSC, Miquel Iceta, dilluns passat a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. Les hemeroteques, antigament, eren llocs tan reveladors com ara, però actualment ja no són com al segle XX. Aleshores calia sondejar entre fitxes i dates per seleccionar els immanejables volums en què s’agrupaven els diaris i les revistes. Amb els colzes i l’atenció enfonsats en aquells immensos volums de paper, de tant en tant trobaves la perla que buscaves.

Avui l’hemeroteca és universal, i ja no està plena d’immenses i pesants prestatgeries carregades de volums de diaris. Es diu Google i, per molt que diguin lleis i reglaments, el dret a l’oblit no existeix. Al cap i a la fi, per què cal oblidar certes coses? No val més recordar-les per evitar que es repeteixin?

Com va revelar Iceta –i moltes altres persones aquesta setmana–, la persona que ahir va prendre possessió del càrrec de president de la Generalitat ha escrit moltes coses de les quals ningú no s’hauria de sentir orgullós.

Per afinitat ideològica, hi ha qui ha passat per sobre d’aquelles barbaritats expressades, com si fossin un pecat de joventut sense més transcendència. És a dir, com si la seva militància política l’eximís de sostenir determinats valors de convivència.

L’actitud dels qui no volen llegir el que està escrit és la mateixa que la dels qui, per acció o omissió, han posat amb els seus vots al capdavant de la màxima institució de Catalunya qui és capaç de veure una majoria dels catalans d’una manera tan sectària.

Les idees expressades i transmeses a través de la paraula és el que distingeix els éssers humans dels animals. Avui sabem què van pensar i què van dir persones que van néixer fa milers d’anys perquè van deixar les seves reflexions escrites. Aquesta transmissió de les idees, que fa que una generació disposi de més informació que l’anterior, és una mena de cursa de relleus en què la humanitat progressa.

Aquesta travessia al llarg de la línia de la història sempre es troba amb obstacles, perquè hi ha qui aprofita la paraula per intentar fer-nos tornar a les cavernes. Ho tenen difícil, perquè hi ha molt més pensament positiu que negatiu i perquè no oblidarem. El que està escrit, està escrit.