Una veu de la resistència
DOINA CORNEA (1929-2018) Dissident del règim de Nicolae Ceausescu
Doina Cornea és nom de resistència a Romania. Aquesta dissident del règim de Nicolae Ceausescu serà recordada per la seva empenta a derrocar el comunisme durant la dècada dels vuitanta. Segons van informar els seus familiars, va morir el 4 de maig a Cluj, al nord-oest d’aquest país de l’Europa de l’Est.
“Cornea encarnava el coratge romanès, era la veu de la llibertat i l’esperança; serà recordada com una heroïna femenina per a les futures generacions”, va dir el president de Romania, Klaus Iohannis, en unes paraules de condol. La família va acomiadar-la en un funeral catòlic i reservat, com la vida que havia portat els darrers anys, retirada de l’activitat política i centrada en la seva fe.
Nascuda l’any 1929 en el si d’una família humil a la localitat de Brasov, Cornea va traslladar-se de jove a Cluj, centre cultural de la regió de Transilvània. Es va casar amb un advocat, va estudiar Filologia i es va convertir en professora de francès a la universitat Babes-Bolyai. Molesta amb el poder comunista des dels anys seixanta, Cornea no va alçar la veu fins a l’última dècada d’aquesta etapa política, amb una carta l’any 1982 que faria història.
Sota el títol A aquells que no han parat mai de pensar, les paraules de Cornea que denunciaven l’abús de poder del govern van ser emeses a la ràdio Europa Lliure, establerta a la ciutat de Munic. Seria la primera d’una trentena de publicacions que enviaria a la ràdio i també la punta de llança de la repressió que patiria per part de la Securitate, la policia secreta de Ceausescu.
Aquell mateix any, Cornea va ser expulsada de la universitat i sotmesa a una sèrie d’amenaces i persecucions que van culminar l’any 1987, quan va ser arrestada a ClujNapoca amb el seu fill, Leontin Iuhas, per distribuir més d’un centenar de volants en suport als treballadors de Brasov que s’havien alçat contra Ceausescu, o el Conducator, com es feia anomenar el dirigent. Per aquesta acció, van ser empresonats dos mesos i sotmesos a arrest domiciliari els dos anys següents. L’altra filla, l’Ariadna, feia temps que s’havia exiliat a França.
La revolta de l’any 1989 (que acabaria amb l’execució sumaríssima del dirigent i més de 1.000 morts arreu del país) la va agafar a casa, però quan va ser alliberada a finals de desembre l’activista no va dubtar a prendre part en les protestes i donar suport a la transició política.
Va entrar al Front de Salvació Nacional, el partit que va prendre les regnes del poder les setmanes posteriors a la revolta. Tot i això, en va sortir de seguida, el gener del 1990, per discrepàncies polítiques. Cornea va combregar amb el centredreta de Romania donant suport a la Convenció Democràtica que agrupava els democristians i els liberals del país. Lluitaria pels drets humans i pel retorn de l’Església catòlica grega (venia d’una família d’aquesta tradició), que havia estat reprimida durant l’etapa de Ceausescu.
En reconeixement a la seva activitat, Cornea va rebre la distinció més alta del seu país, l’Estrella de Romania (2000), la creu de l’Orde de Sant Gregori Magne (2003) per part del papa Joan Pau II i la creu de la Legió d’Honor de França (2009). Les ànsies de llibertat, la lluita pels drets civils i la seva fe en el catolicisme van marcar la seva figura i també la història del seu país.