Salva ‘radical’ Sanchis
El coreògraf manresà torna al Mercat de les Flors amb la seva darrera peça, ‘Radical light’
Injustament desconegut a la seva terra, Salva Sanchis (Manresa, 1974) és dels coreògrafs que van fer carrera en la dansa contemporània a Brussel·les amb l’escola P.A.R.T.S., d’Anne Teresa de Keersmaeker. Format en teatre, Sanchis hi va trobar professors importants, artistes en actiu que oferien infinitat de tallers de màxim nivell. “Venia del teatre, però em vaig interessar pel que era propi de la dansa. Si veus la dansa com a teatre sense paraules, te n’estàs perdent la meitat”, diu Sanchis, que té una manera pura de treballar el moviment. “Tenim una capacitat innata per connectar amb la dansa i la música, cal que ens alliberem de certes reticències”.
Després de l’èxit d’A love supreme, la peça sobre música de John Coltrane que firma amb Keersmaeker i que fa poc es va veure al Mercat en una versió revisada respecte a l’original de fa una dècada, ara Sanchis interpreta al mateix escenari la seva última producció, Radical light. Potser serà l’última, ja que després de 22 anys a Bèlgica ha tornat a Catalunya, on diu que per sobreviure cal ser “coreògraf i activista a temps complet”, i no s’hi veu amb cor. “A Brussel·les t’acostumes a no haver de lluitar contra les institucions i els teatres”, diu.
Reconegut professor (els alumnes de l’Institut del Teatre estan de sort ara), a Radical light fa un exercici de reconnexió entre la part intuïtiva de moure’s amb la música –l’observava en els alumnes estant de festa– i la part més dissenyada i racional de la dansa contemporània. Són cinc ballarins, entre els quals el coreògraf, i la música és de dues figures de culte de l’electrònica dels noranta: Joris Vermeiren i Senjan Jansen.