Kami, 22 cims; Lhakpa, 9
Dos xerpes, un home i una dona, baten els rècords d’ascensos a l’Everest
Com cada primavera, l’Everest és escenari de tota mena de rècords. Els nepalesos Kami Rita Sherpa i Lhakpa Sherpa es convertien dimecres en l’home i la dona que més vegades han coronat el sostre del món. Ell, de 48 anys, 22. Ella, de 45, nou. L’alegria per aquests títols s’ha vist entelada per la desaparició, a més de 8.000 metres, d’un company, Lamu Babu Sherpa, de qui no se sap res des de dilluns. També va transcendir ahir la mort del rus Valery Rozov mentre practicava salt base en el Ama Dablam, muntanya propera a l’Everest de 6.812 metres.
Lhakpa ha manifestat la seva intenció d’aturar-se quan arribi a la xifra de deu. Aquesta dona nascuda a la zona del Makalu, i que es guanya la vida en un supermercat de Connecticut (Estats Units), és un exemple de superació i entusiasme malgrat els esculls que ha hagut de superar. El més dur, un marit maltractador, l’escalador George Dijmarescu, que exhibia sense objeccions la seva violència en les expedicions que compartia amb la seva ja exdona. Ella es fa càrrec dels seus tres fills a la localitat de Hartford i a l’arribar la primavera, abans del monsó, torna al Nepal per pujar la seva muntanya preferida.
Els xerpes són clau en la indústria d’alta muntanya del Nepal. Cada alpinista occidental l’acompanya almenys en el seu itinerari cap al cim un guia d’altura nepalès. Per això, molts n’han pujat cinc, deu, quinze, fins a 22 vegades, com Kami Rita, de la regió de l’Everest. Aquest xerpa ha actuat com el líder d’una expedició en què participaven nou clients xinesos de l’agència Seven Summit Treks, una de les més poderoses del Nepal, i de passada ha aconseguit el títol.
L’activitat és febril al sostre del món. Xia Boyu, doble amputat de cames de 70 anys, va volar ahir de retorn a Pequín després de culminar el seu somiat Everest. Boyu va haver de ser evacuat des del camp 2 en helicòpter al patir congelacions. De fet, va perdre les seves dues extremitats per les congelacions que va patir després del seu fallit Everest del 1975. Molt persistent, ha tornat a l’Himàlaia diverses vegades i dilluns va complir el seu desig.
El diari The Himalayan Times
Lhakpa és un model: treballa en un súper, té cura de tres fills i ha deixat enrere un marit maltractador
informava ahir d’una altra ascensió curiosa, la de l’italià Maurizio Cheli, el segon astronauta que assoleix el cim de l’Everest. El seu predecessor va ser el nord-americà Scott Parazynski, que va fer el mateix el 2009. Cheli, amb l’Agència Europea de l’Espai, va participar en una missió a bord de la nau Columbia, i va passar a l’espai 377 hores.
Mentre desenes de persones arribaven dimecres al cim de l’Everest, l’expedició dels Estats Units liderada per Adrian Ballinger s’havia de capgirar per una fallada als reguladors en la meitat dels tancs d’oxigen. L’agència Alpenglow tenia dos equips acariciant el cim. Un a 8.500 metres i un altre superant els 8.680, a menys de 200 del punt més alt, pel vessant del Tibet. Però no va poder ser. La prudència va portar Ballinger, que l’any passat va coronar el sostre del món sense l’ajuda d’oxigen addicional, a ordenar a tots, unes 25 persones, a fer marxa enrere. I no es produirà un nou intent.
Carlos Soria, de 79 anys, havia previst atacar el cim del Dhaulagiri, el seu tretzè vuit mil, ahir a la nit. Però, a l’hora del tancament d’aquesta edició, el fort vent havia impedit la sortida de Soria, que es trobava amb els seus companys Sito Carcavilla i Miguel Soriano en el camp 3.
D’altra banda, l’aragonès Javier Camacho va necessitar un rescat en el camp 4 de l’Everest després d’arribar al cim sense l’ajuda d’oxigen artificial. Billi Bierling, la persona que lidera ara la base de dades Himalayan Database després de la mort d’Elizabeth Hawley, va confirmar a La Vanguardia que li havien comunicat que Camacho descansava ahir fora de perill en el camp 2.
I tots els cims anunciats aquests dies, i els que vindran, seran analitzats per l’esmentada Bierling i el seu equip. Ara, amb lleugeres càmeres, telèfons intel·ligents i dispositius GPS, és, o hauria de ser, força més fàcil documentar els ascensos.