Carapaz se salva d’un tall molt perillós

La dotzena etapa era llarga, de 214 quilòmetres, la quarta més extensa de la corsa rosa, i igual que la de dimarts, que tenia 30 km més, va estar a punt de tenir un altre damnificat important en l’arribada al circuit d’Imola. Anant cap a Gualdo Tadino, Esteban Chaves va veure com s’esfumaven les seves opcions de lluitar pel Giro quan va perdre 25 minuts. Ahir els que es van quedar tallats van ser Richard Carapaz (Movistar) i Domenico Pozzovivo (Bahrain), cinquè i quart classificats, respectivament. I tots dos van haver de treballar de valent per tornar a connectar amb el gran grup abans que s’obrís una distància fatal per a les seves aspiracions.

De sobte, es va posar a diluviar i el grup es va dividir en dos. Davant, ben col·locats, els Mitchelton del líder Yates, els Sunweb de Dumoulin i els Sky amb Froome. Al darrere van quedar gairebé tots els escaladors, entre ells l’equatorià del Movistar. El forat es va anar obrint i ampliant fins a arribar a ser de 40 segons a 30 quilòmetres de la meta. Quan pitjor pintava, però, la diferència va començar a disminuir. Al darrere va tibar molt el Quick Step per col·locar Viviani, el seu esprínter, que també s’havia despenjat. “L’equip ha estat molt atent i ho hem pogut resoldre molt bé. La resposta ha estat immediata. De seguida ens hem posat davant i altres favorits també han col·laborat. Això ha fet una mica més fàcil entrar al grup principal”, va explicar sobre el moment de nervis el mateix Carapaz, que va contactar just abans del port de Tre Monti (de 4a) i encara va tenir temps d’atacar a la pujada per demostrar que l’ensurt havia estat fruit d’una badada i no pas de falta de forces. Després del port, tot va tornar a la calma i l’irlandès Sam Bennett (Bora) es va adjudicar l’etapa, la seva segona en aquesta edició, en la volata. Això sí, Viviani, el seu rival, no va contactar i finalment va entrar a 9m01s, en un avís de la pèrdua de temps de què es va salvar Carapaz.