“Mira cap a on assenyalo, però no miris el meu dit”
Sheela Birnstiel, secretària personal del mestre espiritual Osho (1981-1985)
Vaig néixer a l’Índia el 1949. Vaig crear la comuna Rashnishpuram (Oregon). Visc a Suïssa. Em vaig casar tres vegades i ara visc sola. No tinc fills. El meu sentiment polític és que la humanitat ha de viure junta, de la mà. La meva creença espiritual és l’amor, l’acceptació i viure la vida plenament
Ha vingut a parlar de la seva vida. Què vol explicar? La meva vida consisteix a ser-hi per a l’altre, i si tots ens sentíssim així, el món seria totalment diferent.
Alaco muna d’Oregon ho va aconseguir?
Vam comprar 260 km2 de terra desèrtica per crear Rashnishpuram al comtat de Wasco, i la vam fer fèrtil. Vam arribar a ser 7.000 persones de diferents cultures i religions vivint en harmonia i amor. El conflicte va venir de fora.
Van acabar enfrontats entre vostès.
No crec que fos així. Si algú diu que ens barallàvem, es deu al seu propi ego, que no va aconseguir satisfer la seva voluntat.
Perdoni, Osho la va acusar d’escoltes telefòniques, enverinament en massa i intent d’assassinat del seu metge, i va trucar a l’FBI. Això va passar entre ell i jo. Estava enfadat perquè vaig decidir anar-me’n.
Vostè va dir a la BBC que Osho explotava les persones abusant de les seves emocions.
Una baralla d’enamorats. Al documental que protagonitza, Wild wild country (Netflix), es veu que vostè i la seva gent de confiança exerceixen un control sever sobre els comuners.
No és la meva opinió. Les persones que venien a Rashnishpuram sabien quin era el nostre objectiu: una nova ciutat lliure i amorosa. Les escoltes van ser només a l’habitació de Bhagwan (Osho) per motius de protecció, i ell ho sabia.
Va intoxicar 750 ciutadans a The Dalles per guanyar les eleccions municipals.
Ja em van castigar per això, vaig ser dos anys i mig en una presó als EUA. Han assassinat el meu personatge milions de vegades. I ja he donat mostres del meu mèrit vivint com visc.
Lavae mboirar l’ànsia de poder?
Perdoni que rigui, jo em veia a mi mateixa com una amant de Bhagwan, n’estava bojament enamorada. Em va elegir perquè treballés per a ell i era l’únic que sabia fer.
Doncs va desafiar tot l’estat d’Oregon.
És veritat, ens vam haver de defensar dels que ens volien expulsar de les nostres terres. No els agradàvem, els esparverava que visquéssim la nostra sexualitat amb total llibertat.
Què no li agrada de si mateixa?
Per ser franca, estic contenta amb qui soc.
Va traslladar a Rashnishpuram 2.000 indigents de tots els Estats Units perquè la votessin en les eleccions i després els va expulsar. Els indigents que es van adaptar hi van continuar vivint, als que no es van adaptar se’ls va
convidar a marxar. Tota la resta són impressions creades pels mitjans de comunicació.
Quina és la pregunta que es fa més sovint?
Com puc utilitzar els anys que em queden de vida per ajudar la humanitat.
La comunitat d’Oregon estava organitzadaa mb una estructura piramidal.
No hi havia un cap, simplement teníem Bhagwan, un ésser estimat per la comunitat.
Vostè s’anomenava la reina, prenia decisions i tenia policia armada.
Vam crear la nostra pròpia ciutat d’acord amb la llei, i com que la policia local i estatal no ens oferia protecció, vam crear les nostres forces de l’ordre, una cosa també legal. La gent no té la informació completa del que va passar allà i això fa que li sorgeixin sentiments negatius.
Un home espiritual que atresora diamants i Rolls Royce (93)?
És un contrasentit. Osho insistia en la inutilitat del materialisme, però en algun moment ho va perdre de vista. Els seus fidels l’estimàvem i el que li podíem oferir l’hi oferíem.
Sense qüestionar-se aquest contrasentit?
No, la relació estava basada en l’amor. Jo per ell em vaig convertir en la receptora de totes les ires d’aquella societat tan convencional i tancada. El vaig abandonar quan va començar a consumir drogues. Ningú no intenta anar més enllà, analitzar les reaccions humanes.
Eren molt elementals: acusacions, lluites de poder... tot molt lleig.
Tota la comunitat estava gelosa de la meva posició, de la meva proximitat a Bhagwan, però em va triar a mi. Ocupava un càrrec envejable.
Em continua semblant tot molt mesquí.
Sí, i ell ho era. Hi havia una escissió en la seva vida. La seva comunitat també era el seu negoci. La meva feina era ser molt agressiva amb els mitjans i aquesta és la imatge que ha quedat. Però jo l’estimava.
Osho era un frau?
Els seus ensenyaments eren profunds. Ell sempre deia: mira cap a on estic assenyalant, però no miris el meu dit.
Les nostres accions ens defineixen.
I les seves accions durant els primers anys van ser molt bones, després les drogues li van alterar la personalitat.
I les seves? La van condemnar per l’intent d’assassinat del metge d’Osho.
Jo tenia moltes persones al meu càrrec que tenien la seva pròpia opinió del que havien de fer. En tot cas, ja he complert la meva condemna i tots els periodistes em pregunten el mateix.
Pregunto per la seva ètica, l’essència...
Miri’m, senti el meu cor i prengui la seva pròpia decisió. En tot cas, jo ja he guanyat.
Què és guanyar?
He recollit amor, he aconseguit la confiança de les persones que m’envolten. Vaig refer la meva vida a Suïssa acollint gent gran que estava sola i cuidant-los com si fossin els meus pares.
I co m els manté?
Paguen per les meves cures.