Lliçó apresa
Inici encoratjador. El principi del matx d’ahir va ser encoratjador per als seguidors blaugrana. La primera lliçó que apressava aprendre de l’últim partit de Lliga semblava que s’havia repassat al vestidor. La intensitat que van mostrar tots els jugadors de Valverde va ser la necessària, i el PSV amb prou feines va controlar l’esfèrica. El transcurs del partit, però, va mostrar que el que s’havia exhibit durant aquells minuts havia estat fruit més de la voluntat que no pas de l’estat de forma. El futbol no fluïa amb facilitat i hi havia una certa desconnexió entre les línies que impedia que la jugada acabés amb rematades a porta. I en la mesura que no fluïa, les línies es van anar desconnectant, les distàncies van anar augmentant i amb això la capacitat de pressió i de robatori van desaparèixer.
La sala de màquines. Denunciava a la crònica del partit de Lliga que la sala de màquines que ha de ser el centre del camp blaugrana no acaba de funcionar. Ahir als primers minuts sí que es va exhibir una capacitat per generar joc. Les raons d’aquests primers minuts van ser que hi havia l’ànim per ajuntar-se. Sobretot a la banda esquerra, on Coutinho, Dembélé i Alba es col·locaven a una curta distància i escalonats amb intel·ligència. A partir d’aquí van ser capaços de triangular al primer toc mitjançant moltíssima
mobilitat i intensitat. És important la presència d’un home com Coutinho, que té visió de la jugada, capacitat tècnica per a l’assistència, un contra un, canvi de ritme i rematada a porta. Avui dia, que ell sigui a l’alineació blaugrana o no, pot arribar a ser fonamental. Si alguna cosa complica defensar els blaugrana en un futbol de possessió és el nombre de centres de creació que hi ha. La possessió per si mateixa és una
manera de jugar a futbol, poca cosa més. La gràcia és la capacitat que tinguin els que posseeixen la pilota per crear joc. Podríem dir que a la millor versió del Barcelona hi havia molts centres de creació. Centres de creació amb criteri i personalitat pròpia que no vivien obsessionats amb la presència de Messi. Al seu moment Piqué, Busquets, Xavi, Messi, Iniesta i fins i tot Alves eren jugadors que decidien quina mena de jugada es feia. Això s’ha anat perdent i s’ha de recuperar.
Conceptes per tenir en compte.
Per això una de les tasques de Valverde ha de ser recuperar tot això. Començar perquè Piqué participi més en la transició de la jugada i que formi part de la circulació quan l’equip continua en camp contrari. Si no és així l’equip cau en un desequilibri cap a la banda esquerra i fa que Sergi Roberto es desconnecti del matx. I fa molt bé de donar minuts a Dembélé per tot el que pot aportar, i potser ara el primer valor és la seva independència respecte a Messi, igual com Coutinho. Amb això no vull dir amb que es creï més, ni de bon tros. Estic segur que al jugador francès li cau la bava cada dia que arriba al vestidor i veu Leo. Em refereixo a aquella personalitat que mostra per intentar-ho tot i amb qualsevol company. No té a la ment aquella mena de trampa en què han caigut molts de rebre l’esfèrica i buscar de seguida l’argentí. Té el seu futbol, la seva imaginació i la seva tècnica per explotar-la més enllà del potencial de l’estrella blaugrana. L’equip és solvent i el marcador ho demostra, però queda clar que encara hi ha molt de recorregut per arribar al punt òptim.
Potser ara el primer valor de Dembélé és la seva independència respecte a Messi, igual com Coutinho