El musical ‘Fun home’, de Broadway al teatre Condal
‘Fun home’ obre la transformació del teatre Condal en casa dels musicals
Dimarts es van fer públiques les dades de la darrera temporada teatral barcelonina. No van ser bones a causa de l’agitació política, i els musicals van patir especialment. I així i tot els espectacles més vistos van ser dos musicals: Cabaret i Dirty dancing. Les xifres també ressenyaven que el preu mitjà del teatre musical és de 31,98 euros, mentre que la del teatre convencional és de 20,06 euros. Queda clar que els musicals tenen una gran capacitat d’atracció de públic. I que, en cas d’èxit, és un mercat suculent. I en cas de fracàs, atesa la mida de les produccions, grans pèrdues. I aquesta nit el grup Focus, una de les grans empreses teatrals de l’Estat, comença el seu segon gran assalt al món dels musicals: transforma un dels teatres que gestiona a Barcelona, el Condal, en Onyric, una casa per al musical de format mitjà.
Una casa que comença l’aventura amb l’estrena de Fun home ,un musical de Broadway del 2015 que va guanyar cinc premis Tony –incloent-hi el de millor musical de l’any– i que dirigirà Dani Anglès. Anglès, conegut entre moltes altres feines per la companyia El Musical Més Petit, que va aconseguir èxits com El somni de Mozart, i per grans muntatges com Rent, de fet és el director artístic del nou projecte Onyric. Aquest projecte aquesta temporada presentarà dos musicals més: 24 hores en la vida d’una dona, l’adaptació de la novel·la de Stefan Zweig protagonitzada per Sílvia Marsó, i Les dames del perpetu socors, una aventura sorgida del guionista de Billy Elliot, Lee Hall.
Hi haurà moltes més propostes de petit format durant l’any a l’Onyric per a una temporada pressupostada en 1,2 milions d’euros en espera de la pròxima, en què desembarcaran “propostes fortes econòmicament, que aquest any no han arribat per una qüestió de temps”, explica César Martínez, director d’art i continguts del grup Focus. Continguts que vindran de Broadway i el West End però que no són els que habitualment es veuen en el que anomena “circuit A”, els teatres més grans. El del Condal, d’unes 700 butaques, no permetria que les megaproduccions fossin rendibles. “No seran propostes com Mamma mia! ,no jugarem en aquesta lliga, en primer lloc perquè Stage [una gran multinacional dels musicals] té assegurats els drets de McIntosh i Disney per tota la vida, però no és l’objectiu”, assenyala.
I recorda que Focus ja va intentar una incursió en aquest món del gran format a començaments de mil·lenni, que no va anar bé i que tenien “una espineta clavada”. I és que llavors –amb una companyia mexicana que després es va fusionar amb Stage– Focus va explotar el gran escenari que va néixer de transformar l’antic Palau dels Esports de Montjuïc: a les velles instal·lacions esportives es va crear el Barcelona Teatre Musical (BTM), amb 1.850 localitats ara en desús. Allà van muntar musicals de Gaudí, els Tarantos o Bagdad Cafe . No va prosperar. “Quan vam agafar el BTM les dimensions van canviar i el mercat també i vam tenir un parell de fracassos durs”, evoca. Més tard la multinacional Stage, que a Madrid programa musicals als teatres Lope de Vega i Coliseum, es va fer càrrec del BTM i del teatre Apolo, una altra aventura que també es va acabar.
Si a Madrid els musicals han florit a la Gran Vía, a Barcelona els únics que han mantingut la flama del musical han estat Dagoll Dagom, que ben aviat estrenen Maremar. Ara s’hi afegeix el projecte Onyric. Martínez reconeix que el musical és un gènere complex perquè necessita molta inversió i és molt més arriscat, però alhora és el més vist perquè atreu un públic que va més enllà del teatre: el de la música. Un públic per qui aquest inici de temporada competirà amb musicals com Maremar i amb La jaula de las locas, protagonitzat per Àngel Llàcer i produït per Nostromo Live, empresa barcelonina que s’ha llançat als grans musicals. “Com més siguem més mercat generarem. Si s’apaga la cartellera anem malament: hi ha d’haver inversió, aposta, risc, o no hi ha públic”, conclou Martínez.
Tot i els diversos intents a Barcelona, fins ara només Dagoll Dagom ha mantingut viva la flama del musical