Els líders del PD no seuen ni per sopar
L’esquerra italiana viu una veritable guerra civil que li impedeix dur a terme una oposició eficaç al Govern de l’M5E i la Lliga
La invitació era formal. L’exministre de Desenvolupament Econòmic de l’anterior Govern italià, Carlo Calenda, havia proposat compartir un sopar a quatre amb altres noms forts del Partit Demòcrata (PD). Els últims premiers, Matteo Renzi i Paolo Gentiloni, i l’exministre de l’Interior, Marco Minniti. Amb la finalitat, segons Calenda, de “reprendre el diàleg entre persones que han treballat pel país i ajudar el PD”. Hi havia lloc –la seva pròpia casa– i data, al principi aquest mateix dimarts. Però no van seure mai a taula.
“Per a mi l’únic pròxim pas és portar a sopar els meus fills. Pizza, refresc i amanida (per a mi). I arxivem així el sopar de les burles”, sentenciava Calenda en el seu compte de Twitter. A través d’aquest mateix canal ho va explicar tot: que els convidava, que no ho feia per telèfon perquè no l’hi haurien agafat, que pretenia buscar una estratègia d’oposició al Govern del Moviment 5 Estrelles i la Lliga, que hi havia decidit anul·lar-ho tot perquè Renzi se n’havia desmarcat i que arribats en aquest punt ja no tenia sentit continuar parlant-ne. I després va aprofitar una entrevista per desfogar-se: “No els importa perdre les europees. El PD està convertint-se en un lloc on l’únic que podria ser candidat és el president de l’associació de psiquiatres”.
El problema del PD no és un sopar. El centreesquerra italià viu una veritable guerra civil des de la derrota dolorosa del 4 de març que els va deixar amb només el 19% dels vots quan venien del 40% de les europees del 2014. En una dècada ha perdut la meitat dels seus votants. L’última enquesta de RAI 3 els dona un 17%, el mínim històric. I mentre l’M5E i la Lliga manen al seu aire, l’únic que discuteixen els líders del centreesquerra és si convocar o no primàries per elegir un nou líder. El subsecretari de la presidència, Giancarlo Giorgetti, ja va avisar que l’oposició al Govern italià està fora del país.
“És un partit que ha estat assassinat des dels seus propis líders, començant per Renzi”, valora el politòleg Antonio Noto. “No tenen un projecte polític”, subratlla.
Des de la patacada de març han anat aflorant diversos sectors dins de la formació que deixen entreveure que una escissió és més a prop que mai. D’una banda, Renzi i els seus, com Matteo Orfini, que ja ha dit que advoca per enderrocar el PD i crear una nova formació. És com si ho hagués dit el mateix Renzi. Ell no té el suport dels electors però sí una forta influència entre els dirigents. Després hi ha Gentiloni –que diu que no es parla amb Renzi des del 4 de març– i el president de la regió del Laci, Nicola Zingaretti, que demana pas per ser el pròxim líder del PD. A ells els dona suport l’electorat, però no els mandataris del partit. I per últim Calenda, aïllat per totes bandes, un ministre tècnic en l’era Renzi i Gentiloni que competeix amb el primer pel suport dels empresaris. Es va afiliar al partit fa pocs mesos amb la voluntat de recompondre’l, sense èxit de moment. Enmig d’aquest ball de noms l’únic que prova de mantenir la unitat és el secretari interí, Maurizio Martina. Cada dia ho té més difícil.
Segons Noto, si el PD mor sortirien dues noves formacions. Una, més de centre, semblant a la fórmula que va portar Emmanuel Macron a l’Elisi. I la segona, més esquerrana, que associa a l’actual PSOE de Pedro Sánchez. “La macroniana tindria el 12% dels vots. La d’esquerres el 7%”, segons el politòleg.
Entre els psiquiatres la proposta de Calenda no ha estat gaire popular. “Ja tenim molta feina amb les persones que pateixen”, avisa el president de l’Associació Italiana de Psiquiatria, Bernardo Carpiniello. Per si amb el polèmic sopar no n’hi hagués prou, Zingaretti va anunciar el seu propi contrasopar amb un empresari, un obrer, un estudiant, un professor, un voluntari i un professional. I l’exdiputat Roberto Giachetti ha començat una vaga de fam per demanar un congrés. “La cura són set dies de pura autocrítica, que ningú no ha fet”, recomana al Corriere Franco Rotelli, un dels protagonistes de la reforma psiquiàtrica a Itàlia.
Un exministre diu que al partit li convé un psiquiatre i un exdiputat comença una vaga de fam