Un avió de les mil i una nits

Erdogan ha trobat la catifa voladora dels seus somnis en un basar d’Orient i l’oposició treu foc pels queixals. A partir del mes que ve, Turquia no només tindrà l’aeroport nou més gran del món, a Istanbul, sinó també el més ampli i luxós avió presidencial, obsequi de l’emir de Qatar. Tamim al-Thani ha volgut premiar el seu aliat més estret, Recep Tayyip Erdogan, amb un dels seus dos Boeing 747-8i, valorat en més de 400 milions d’euros.

Tot eren rumors des de l’11 de setembre passat, quan es va enlairar de Basilea un autèntic palau volant –n’hi ha menys d’una dotzena al món, tots personalitzats– amb destinació a Sabiha Gökce. A l’aeroport asiàtic d’Istanbul, el seu fuselatge amb els colors de Qatar “ja està sent repintat”, segons la confessió del mateix Erdogan, el cap de setmana passat.

Aquesta és una curiosa manera d’estrenye’s el cinturó, enmig de la difícil conjuntura econòmica turca, per la qual cosa molts turcs confiaven que es tractés d’una broma. No ho és i els mitjans afins intenten justificar que és un regal a la institució –no a la persona– que passa a augmentar les files de la gens menyspreable flota aèria presidencial. “Quan vam saber que estava a la venda ens vam interessar per ell i l’emir va dir que a Turquia no l’hi podia cobrar”, ha explicat Erdogan als periodistes en el vol de tornada de l’Azerbaidjan. “Espero que aviat hi puguem pujar”.

D’aquesta manera, l’emir de Qatar, que fa tres anys va enviar 53 cavalls àrabs per a la guàrdia muntada del president, se supera ara a si mateix. L’avió de la polèmica, descrit com el més car del món, té diverses sales de reunions, salons, dormitoris i fins i tot un hospital. Ara bé, el veritable luxe és l’espai, perquè està dissenyat per a 70 passatgers –en comptes dels 500 habituals– i 18 tripulants.

Es podria dir que l’interior recarregat de l’aparell, amb molts daurats i arcs de ferradura, està fet a mida d’un potentat oriental. De fet, els altres “campions de la democràcia” que gaudeixen de confortables vols transoceànics amb el seu propi Boeing 747-8i de fabricació nord-americana són els caps d’Estat de Brunei, Kuwait, Oman i el Marroc.

El cap de l’oposició, Kemal Kiliçdaroglu, s’ha enfurismat: “Senyor Erdogan, de qui és aquest avió? Si l’ha pagat és una vergonya i si és un regal, encara més. El president de Turquia no pot desplaçar-se en un avió de propina”.

El cas és que tant Tamim al-Thani com Recep Tayyip Erdogan han estat sotmesos a duríssimes sacsejades els últims dos anys. L’avió presidencial d’Erdogan va estar sota la diana de caces colpistes una matinada del 2016 i, a la península Aràbiga, AlThani va ser l’únic xeic que s’hi va solidaritzar immediatament. En justa correspondència, quan l’Aràbia Saudita i els seus acòlits van intentar asfixiar econòmicament Qatar l’any passat, Turquia va trencar el bloqueig i va enviar de seguida tropes a la base militar cedida per l’emir. S’ha de recordar que les

primaveres àrabs van ser en gran mesura, en la seva articulació mediàtica i política, una coproducció turco-qatariana. Els Germans Musulmans i Hamàs no tenen avui dia millors valedors que el tàndem Erdogan-Al-Thani, davant la desesperació de Riad, el Caire, Washington i TelAviv. El mateix passa amb organitzacions encara més inquietants a Síria. Un binomi en el qual Qatar aporta els petrodòlars, mentre que la Turquia neootomana, la massa crítica i el vernís històric i cultural. Així, quan fa uns mesos el Sudan va cedir a Turquia un illot estratègic al mar Roig amb coartades otomanes, els saudites van acusar Doha d’haver-hi posat els diners. Aquest mateix estiu, amb la lira turca en caiguda lliure, Qatar va comunicar la seva intenció d’invertir 15.000 milions de dòlars en empreses turques.

Erdogan, que la setmana passada definia la crisi de la seva divisa com “un intent d’assassinat econòmic”, almenys pot presumir que el seu Boeing 747-8i és més llarg que el 757-200 privat de Donald Trump. Aquest avió no s’ha de confondre amb l’Air Force One oficial, del qual el president dels Estats Units va encarregar fa uns mesos a Boeing dues noves unitats, precisament del mateix model de què ja gaudeix Erdogan. Això sí, ni més ni menys que per 3.900 milions.

L’emir Al-Thani premia Erdogan, el seu més estret aliat i defensor davant el bloqueig saudita