El primer gran embat policial
L’escorcoll a Economia el 20 de setembre del 2017 va suposar el punt d’inflexió en el procés
No tirin endavant, són a temps d’evitar mals majors; el referèndum és una quimera impossible”. Podrien semblar les paraules d’un negociador ressonant a través d’un megàfon. Però són de Mariano Rajoy, el vespre del 20 de setembre del 2017.
Aquell dia va significar el punt d’inflexió per al procés. En majúscules. La concentració de prop de 40.000 persones davant de les portes del Departament d’Economia va servir a la Fiscalia per fer un salt qualitatiu en la persecució penal contra l’independentisme. Hi va veure motius per presentar una denúncia per sedició, i en el relat d’aquests incidents es fonamenta l’argument de la violència en què es basa el delicte de rebel·lió imputat als acusats en el sumari de l’1-O.
La tasca dels Mossos i del major Josep Lluís Trapero va ser qüestionada per l’Estat per primera vegada en aquesta crisi. Poc després el Ministeri d’Interior va decidir que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos assumís la coordinació de la policia catalana. Va ser un cop molt dur per als Mossos.
Però també va servir perquè el Govern constatés de facto que l’1-O no seria fàcil de dur a terme, i que aquella votació, que va assegurar que es faria amb tota normalitat i “com sempre”, s’hauria de celebrar “com sigui”. També per a l’Estat la mobilització va establir un precedent greu: la comitiva judicial que va registrar la seu d’Economia no va poder sortir de l’edifici fins a la matinada i dos vehicles de la comitiva judicial van quedar inservibles.
Tot just un any després, l’ANC i Òmnium Cultural han convocat una concentració a les 19.30 h davant la seu d’Economia. Es preveu multitudinària i hi assistiran personalitats, com Quim Torra o Roger Torrent. Igualment, la CUP farà una sèrie d’actes reivindicatius davant la seu nacional, a Barcelona.
Encara avui hi ha qui veu en l’escorcoll a Economia del 20-S una provocació (Carles Puigdemont ho va definir així). D’acord amb aquesta tesi, va ser una acció pensada perquè el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, inclogués la sedició, base per enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Sigui com sigui, el primer gran embat policial contra el referèndum es va produir aquell 20 de setembre. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional, a instàncies del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, van fer uns quaranta escorcolls, vuit dels quals en seus de la Generalitat. El més significatiu, a Economia, que va causar la reacció immediata dels independentistes. Milers de ciutadans es van estar davant les portes de la conselleria, a la rambla de Catalunya de Barcelona, des de les nou del matí fins a la matinada del dia següent.
La Policia Nacional també es va personar a la seu de la CUP. Un informe policial revela que des de les vuit del matí el local dels anticapitalistes va estar vigilat i que a la una del migdia es va actuar per requisar propaganda de l’1-O. Unes dues mil persones van fer front a les forces de seguretat de l’Estat pacíficament durant hores. Tot va acabar amb el replegament i l’adeu de la Policia, que va esperar en va una ordre judicial per escorcollar la seu cupaire.
En acabar el dia, la Policia havia practicat una quinzena de detencions, com les del llavors secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové –a qui es va decomissar material que ha estat decisiu en el sumari–, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, homes de plena confiança d’Oriol Junqueras i peces clau, segons la Fiscalia, en l’organització de l’1-O.
Va ser una jornada intensa. Tant que va passar gairebé desapercebuda l’arribada del Moby Dada, el creuer carregat de policies que seria el símbol dels dies que vindrien.