La plaga de la temporalitat

No, els sanitaris madrilenys no han abandonat les mobilitzacions. Continuen i continuen cada vegada que consideren que alguna decisió política perjudica la sanitat pública madrilenya. Això sí, la marea

blanca, aquelles manifestacions massives del personal de centres de salut i hospitals que es van succeir durant els anys durs de la crisi ja han deixat de ser multitudinàries. És impossible aguantar aquest ritme (ja acumulen més de 70 manifestacions!). La seva perseverança va ser la seva força, i van aconseguir paralitzar el programa de privatitzacions que havia ideat el que va ser president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González (que després va passar per la presó). Des d’aleshores, als sanitaris madrilenys se’ls respecta des del Govern regional, que a poc a poc ha anat revertint les retallades de la crisi. El pressupost s’ha incrementat (580 milions més des del 2015) i s’han creat prop de 15.000 places noves per a sanitaris, segons les dades publicitades per l’actual president, Ángel Garrido. Ara bé, els problemes en la sanitat madrilenya persisteixen. I el més greu, en aquests moments, té a veure amb el tipus i la qualitat de l’ocupació creada. Segons les dades de la Comunitat de Madrid, gairebé un 40% dels professionals sanitaris són interins i eventuals. De fet, la xifra creix cada any a un ritme més gran que el de les contractacions. Del febrer del 2017 al febrer del 2018 el nombre de professionals ha passat de 70.529 treballadors als 71.388 actuals. Mentrestant, la xifra de temporals també ha crescut, de 25.718, el febrer del 2017 a 27.466 enguany. Quant als facultatius, l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (Amyts) assenyala que un 44% dels que treballen al Servei Madrileny de Salut (Sermas) són temporals. Des d’aquesta organització es considera que el Sermas s’ha convertit en una de les empreses temporals més grans de Madrid. Aquesta eventualitat, que genera una “profunda ansietat” en els professionals, assenyalen des d’aquest sindicat, sumada al fet que les noves incorporacions no “tapen” en absolut la pèrdua de llocs de treball durant la crisi, ha conduït a una “sobrecàrrega” assistencial que els metges difícilment poden sostenir. De fet, recentment van llançar un vídeo en què alguns facultatius explicaven com se sentien: “M’encanta la meva professió, però quan he d’atendre 60 pacients em venen ganes de sortir corrent. És impossible”. “De vegades surto d’una guàrdia plorant de l’angoixa”. La marea blanca continua al carrer perquè la sanitat pública madrilenya continua tenint problemes “seriosos”, com ara els més de mig milió de pacients que integren una llista d’espera de difícil gestió a causa del seu volum (gairebé 75.000 persones esperen una intervenció), la situació precària dels centres de primària i “la progressiva desregulació i privatització del sistema sanitari regional”, diuen des de la Federació d’Associacions i Defensa de la Sanitat Pública. /