El mercat més gran
El 23 de setembre del 1882 va ser inaugurat el mercat de Sant Antoni. El resultat va ser un procés llarg, ja que la primera pedra havia estat col·locada el 29 de setembre del 1872. Era el primer mercat que s’aixecava extramurs, a l’Eixample.
El lloc havia estat escollit per l’autor del pla, l’enginyer de camins Ildefons Cerdà. Aquella illa sencera ja l’havia assenyalada amb aquesta finalitat. L’urbanista havia traçat sobre el paper una sèrie de grans cercles, equitativament distribuïts sobre aquella superfície gegantina, per col·locar a dins de cada perímetre una sèrie d’equipaments, com ara una escola, un mercat, un hospital o una església.
El lloc triat tenia una bona justificació. Era sobre el baluard i enganxat al portal de Sant Antoni, que rebia aquest nom pel convent dedicat al sant. No era un portal qualsevol, era el camí que conduïa fins a Fraga, passant per Creu Coberta, Esplugues i Martorell. Creu Coberta era el punt històric que delimitava la jurisdicció entre Barcelona i Sants; cada vegada que els reis visitaven la ciutat, allà els esperava la delegació oficial per acompanyar-los a l’entrada.
El mercat de Sant Antoni tenia com a objectiu substituir el que de manera precària havia estat ancorat a la plaça del Pedró.
L’arquitecte Rovira i Trias va triar el ferro, llavors símbol de la modernitat
Va tenir tanta acceptació que es va fer petit i al seu voltant van proliferar de manera anàrquica els venedors de carrer, que no només ocupaven l’espai públic, sinó que molestaven els veïns per la cridòria i les disputes. Feia ja uns quants decennis que havien fet sentir la seva protesta.
L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’encarregat de projectar el que estava destinat a ser el mercat més gran de Barcelona. Va triar la modernitat i per això es va inspirar en l’arquitectura del ferro, que tant de predicament havia guanyat recentment a Europa i que tan bon rendiment havia donat per aixecar grans naus transparents a les exposicions internacionals que estaven tan de moda.
Però a la mateixa Barcelona ja lluïa, amb bellesa i efectivitat, el mercat del Born, inaugurat recentment (1876). A més, una prestigiosa indústria, La Maquinista Terrestre i Marítima, ja havia subministrat el material a aquest mercat. L’alcalde Rius i Taulet havia fet seva la crida de Manuel Girona en el seu discurs d’inauguració de l’Exposició Universal del 1888, que havia demandat donar suport a la producció nacional.
Així doncs, el ferro va ser subministrat per La Maquinista; les teules, pels tallers Romeu; els finestrals tancats amb persianes de vidre adornades amb argila, per Magí Fita. Una rotonda octogonal de 20 metres d’alçària culmina amb brillantor i sobrietat el gran conjunt.
Igual que la Universitat, aquest mercat també tenia com a objectiu ser un viu enllaç ciutadà en la unió entre la ciutat antiga i l’Eixample. Tots dos van superar amb bona nota les expectatives.