Cristiano marxa plorant
El Juventus guanya el València tot i l’expulsió del portuguès en la tornada a Espanya
Mitja hora, exactament 29 minuts, va durar la trista tornada de Cristiano Ronaldo a Espanya. Dos mesos després de deixar el Reial Madrid pel Juventus, el portuguès tornava a jugar en un camp de la Lliga, i la seva actuació no va poder ser més lamentable: xiulets en les poques pilotes que va tocar, una rematada desviada i una vermella directa per una presumpta agressió a Jeyson Murillo. Era la seva primera expulsió a la Champions –i l’onzena de la seva carrera com a professional– el dia que debutava a Europa amb la Vecchia Signora. Almenys el seu equip no el va trobar a faltar i va
Un joc perillós de Parejo, que va fallar el seu, i un frec a frec de Murillo van servir els dos gols a la Juve
guanyar sense ell, amb dos penals.
L’expulsió de Cristiano va ser l’acció del partit de Mestalla, el dia que el València tornava a la Champions dos anys després en un matx inèdit en competicions UEFA. Va ser una jugada confusa, sense pilota pel mig. El Juventus atacava per l’esquerra, i al punt de penal queia el defensa valencianista Murillo després de rebre una puntada de peu del portuguès mentre corrien. Cristiano, com solia fer al Madrid, va anar a recriminar la caiguda al rival: va donar un cop a Murillo al cap quan s’aixecava. L’àrbitre, l’alemany Felix Brych, el va expulsar a instàncies de l’assistent de línia, que hi va veure una agressió. El que els seus col·legues espanyols no solien veure mai.
El davanter portuguès esclatava d’indignació. “No he fet res!”, cridava desesperat i fora de si (en un espanyol intel·ligible en els llavis), mentre marxava al túnel dels vestidors plorant, amb la impotència i el desconsol a la cara desencaixada.
L’expulsió del 7 amb prou feines va alterar el pols del partit, que tenia el Juventus controlat i encarrilat, almenys en possessió, en joc i en ocasions. Tot i tenir un jugador més, el València només va fer una ocasió, de Batshuayi després de pispar la pilota a Bonucci i xutar sense angle (minut 38). Llavors es va acabar el conjunt valencià, perquè dos penals el van deixar noquejat.
El primer, després d’una pilota al travesser de Cancelo; el rebot va intentar allunyar-lo Parejo, però sense adonar-se que el seu excompany hi posava el cap i s’emportava la puntada de peu involuntària del capità. Penal per joc perillós que va transformar Pjanic abans del descans.
El segon, a la represa, quan el València intentava imposar la superioritat numèrica, després d’una rematada de cap inofensiva de Rodrigo (minut 48). Aquest cop Murillo va fer caure Bonucci en un frec a frec quan l’italià intentava desmarcar-se en un córner. Pjanic no va fallar amb una execució impecable.
El 0-2 feia justícia al que s’havia vist a la primera mitja hora, mentre hi va haver futbol abans de l’expulsió de Cristiano. En 10 minuts, de l’11 al 21, el Juventus va tenir quatre ocasions claríssimes per marcar, fallades en errors com una casa: de Mandzukic, que sol sota pals va rematar alt una centrada xut erràtica de Cristiano; una altra pilota als núvols de Khedira, també sol, i una doble rematada, de Bernardeschi a boca de canó, que va salvar Neto, i de Matuidi, que va treure Murillo. El Juventus no s’ho creia. Semblava que era la seva nit negra, amb la lesió de Khedira i l’expulsió de Cristiano, ja sense protecció arbitral.
Però aquest València, a més d’ingenu, és molt poqueta cosa en mans d’un gran amb ofici com els campions d’Itàlia, fins i tot sense el seu davanter vedet. A sobre, Parejo va fallar un penal en l’afegit.