Tot al 61 vermell de Jorge Prado
Encara no té l’edat per conduir una moto d’aquesta cilindrada per vies públiques, però Jorge Prado està a punt de complir el seu somni de ser campió del món de motocròs en la categoria d’MX2 (250cc). Tampoc no té edat per jugar en un casino però sí per apostar per ell mateix com a candidat a guanyar aquest campionat. “Tinc el sentiment que aquest títol no me’l poden prendre, he treballat moltíssim durant tot aquest any i estic supermotivat per donar-ho tot aquestes últimes dues curses, que ja queda poc. Faré l’última empenta”, assegurava poc abans del passat GP d’Holanda d’Assen. Ara ja no en té cap dubte, allà hi va fer aquesta última empenta, la definitiva i en gran: pole, volta ràpida i una victòria incontestable en les dues mànegues. Ara en té prou d’aconseguir 4 dels 50 punts en joc de l’últim GP de la temporada a Imola (Itàlia) el 30 de setembre. Per fer-nos-en una idea, ser el 16 en una de les dues mànegues.
El pilot gallec, de tan sols 17 anys, ha sorprès tothom per la determinació i maduresa amb què afronta aquest Mundial dominant i controlant els seus rivals, inclòs el fins ara
Després de guanyar en 11 dels 19 GP disputats, només necessita 4 punts dels 50 en joc per ser campió
campió Pauls Jonass, quatre anys més gran.
Després d’un inici una mica discret a l’Argentina a causa d’una lesió al colze que arrossegava des de la pretemporada, va començar una persecució implacable al líder, que va vèncer en les tres primeres cites. De mica en mica el va pressionar i li va retallar la distància fins a arribar al liderat al GP de la República Txeca en plena ratxa de cinc victòries consecutives. A partir d’aquest moment es va dedicar a administrar l’avantatge amb una serenitat digna d’un veterà.
Fins ara els seus números són de vertigen: s’ha imposat en 11 dels 19 grans premis que s’han celebrat, cinc de consecutius, ha puntuat en totes les mànegues o curses (cada GP en té de dues), ha guanyat 15 vegades i ha estat segon 13 més. També ha estat el dominador a les sortides i el primer d’arribar al primer revolt (holeshot) en 25 ocasions. Les sortides són un dels seus punts forts: surt el primer i sense que ningú el molesti estira amb força i es distancia dels rivals. Amb un estil elegant i fi però molt efectiu, té un do especial. Sembla que ho fa fàcil, però ell diu que això és fruit d’“entrenar, entrenar i entrenar”. És el resultat de moltes hores de feina.
Encara que és molt jove, queden enrere anys de dedicació i preparació. Com la majoria d’esportistes d’elit, va començar de ben petit, i als 6 anys ja ho tenia clar: va triar el motocròs com la seva vida. De caràcter alegre i simpàtic, el seu somriure transmet la il·lusió i passió que té per aquest esport. És inevitable establir una similitud amb Marc Márquez.
Natural de Lugo, quan va començar a destacar com a pilot se’n va anar a viure, amb els seus pares i la seva germana, a Bèlgica, on molts equips tenen la seu, per poder entrenar així amb els millors pilots. El potent equip Red Bull KTM s’hi va fixar i li va oferir un contracte de sis anys, un fet inèdit fins llavors en un nen tan jove.
Amb 10 anys va ser campió del món júnior de 65cc (2011) i va esdevenir el pilot més jove de la història a aconseguir-ho, i als 14 va ser campió d’Europa de 125cc (2015). Amb 15 i en la seva primera participació al Mundial d’MX2, precisament a Assen (2016), ja va pujar al podi, i amb 16 anys va guanyar el seu primer gran premi a Trentino (2017).
Els experts fa temps que el consideren un fora de sèrie que té totes les qualitats per triomfar en aquest esport.
Aquesta temporada s’ha integrat a l’estructura de l’equip De Carli KTM, on milita el nou vegades campió del món Tony Cairoli, i sembla que entrenar-se al seu costat li ha anat d’allò més bé. “Crec que va ser un gran encert anar a Itàlia perquè hem treballat molt de gust durant tot l’any, en un equip super professional però que funciona com una família”, assegura en Jorge.
Els aficionats més veterans encara recorden amb nostàlgia les dècades dels setanta i vuitanta en què aquí hi havia molta afició i se celebraven nombroses proves del campionat del món, d’Espanya i altres de promoció de joves pilots. Les fàbriques de motos tenien la seu aquí i participaven en tots els campionats nacionals i alguns del món. Però cap pilot no va poder seguir el Mundial assíduament perla falta de professionalització i de recursos econòmics. Finalment, la crisi econòmica i la liberalització de les importacions va causar el tancament de moltes de les fàbriques.
Alguns pilots han intentat l’aventura del Mundial i han aconseguit bons resultats; així, destaca el campionat aconseguit per Carlos Campano (2010) en MX3, una categoria que poc després va desaparèixer perquè no era gaire atractiva per a les fàbriques i per als pilots.
Jorge Prado ha deixat de ser una promesa. El 30 de setembre a Imola, l’últim GP de l’any, serà una realitat. El seu número preferit és el 61 que porta orgullós a la placa de color vermell de la seva KTM que l’acredita com a líder del Mundial. La sort ja està tirada: 61 vermell, aquesta és l’aposta guanyadora, sens dubte.
El pilot gallec, de tan sols 17 anys, està a punt de convertir-se en el primer espanyol que obté el Mundial de
motocròs d’MX2, una assignatura
pendent