Nicolás Maduro
PRESIDENT DE VENEÇUELA
Amnistia Internacional va publicar ahir un duríssim informe contra el règim de Maduro, al qual acusa de passivitat davant la delinqüència i fins i tot de perpetrar milions d’execucions extrajudicials que s’acarnissen amb els joves més pobres.
Amnistia Internacional (AI) es va sumar ahir a l’ofensiva contra el règim chavista. L’organització va fer públic a Buenos Aires un informe sobre Veneçuela que no se centra en les restriccions democràtiques ni en l’èxode dels seus ciutadans. L’estudi s’enfoca en la passivitat de l’Estat davant els elevats nivells de delinqüència, les primeres víctimes de la qual són els joves pobres, emparedats entre les bandes criminals i l’abús d’autoritat policial: l’oenagé acusa les forces de l’ordre de cometre milers d’homicidis.
No obstant, Amnistia aclareix que només ha pogut documentar vuit casos –entre el 2012 i el 2017– de les suposades execucions extrajudicials, que compta per milers donant credibilitat a l’informe de l’any passat de l’exfiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega Díaz, quan va denunciar el president Nicolás Maduro davant el Tribunal Penal Internacional de la Haia. Ortega va assegurar que entre el 2015 i juny del 2017 les forces de seguretat havien comès 8.292 homicidis. Tot i això, i encara que les xifres es refereixen al període en què va exercir de fiscal general chavista, aleshores ja s’havia exiliat i convertit en opositora, després d’enfrontar-se a Maduro.
L’informe d’AI, titulat “Això no és vida. Seguretat ciutadana i dret a la vida a Veneçuela”, denuncia la passivitat de l’Estat davant la creixent delinqüència i recull que el 2016 es va donar l’“índex d’homicidis més alt de la història” del país, amb 21.700 de morts. L’organització assegura que el Govern ofereix “xifres imprecises” sobre inseguretat i afirma que el 2017 la taxa d’homicidis va ser de 62 per cada 100.000 habitants, mentre que algunes oenagés augmenten a 89 aquell nombre.
En aquest sentit, AI remarca que el 95% de les víctimes d’homicidis van ser “homes joves d’entre 12 i 44 anys que vivien als barris més pobres del país”. L’organització denuncia l’alt nivell d’impunitat, ja que assegura que no van ser sancionats el 98% de les violacions de drets humans ni el 92% dels delictes comuns.
“Amnistia Internacional ha observat que malgrat que en els últims 17 anys el Govern ha aplicat almenys 17 plans de seguretat, l’Estat no ha complert amb les seves obligacions de prevenir la violència armada i els seus efectes, ni tampoc ha investigat, sancionat ni reparat els drets conculcats de les víctimes”, indica l’entitat, assegurant que “ha pogut observar que els funcionaris de l’Estat, guiats per una racionalitat militar, han fet servir la força de forma abusiva i excessiva amb regularitat i, en alguns casos, de manera letal i intencionada en el marc dels operatius de seguretat”.
L’informe es publica quan creix la pressió exterior contra el chavisme i després que el secretari general de l’OEA, l’uruguaià Luis Almagro, s’atrevís la setmana passada a suggerir una intervenció militar a Veneçuela, encara que després va dir que les seves paraules havien estat “mal interpretades”.
Cap país llatinoamericà no avala una intervenció militar. Almagro va ser desacreditat fins i tot pel president uruguaià, Tabaré Vázquez, que ahir va afirmar que discrepa “totalment” de les seves opinions i que el seu país no li donarà suport si es postula a la reelecció.
D’altra banda, el Ministeri d’Exteriors veneçolà va qualificar ahir d’“agreujant” l’últim informe mundial dels EUA sobre terrorisme, que afirma que Veneçuela continua sense cooperar “plenament amb els esforços antiterroristes”.
Mentrestant, l’expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, continua donant aire a Maduro, que va tornar a visitar aquesta setmana a Caracas per provar de rellançar el diàleg amb una oposició els principals líders de la qual estan exiliats o a la presó. Zapatero va generar rebuig entre opositors i moltes cancelleries al declarar la setmana passada que l’èxode de veneçolans és conseqüència del bloqueig econòmic dels Estats Units. Fins i tot el mateix ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, es va desmarcar de l’exmandatari socialista quan va dir que les seves gestions i opinions són a títol “estrictament personal”.
Tabaré Vázquez no vol la reelecció a l’OEA de l’uruguaià Almagro, després que suggerís una intervenció militar