Del taxi al repartiment
La tecnològica Uber estudia adquirir la firma de repartiment de menjar Deliveroo per 1.700 milions d’euros.
La primera en fer el pas va ser una petita empresa biotecnològica. Ho va fer saber a mitja tarda del dimarts 3 d’octubre, 48 hores després del tancament de les urnes als col·legis electorals. L’argument per emportar-se la seu a Madrid era que la companyia (Oryzon) tractava amb inversors americans i aquests demanaven més seguretat jurídica. El dijous 5 d’octubre Banc Sabadell i Caixabank anunciaven el trasllat de les seus socials. La principal raó, no explicitada llavors, era la retirada accelerada de dipòsits bancaris. La pèrdua de seus socials ja no es va aturar. Companyies d’assegurances, consultores, empreses històriques de capital familiar...
El Quebec i Escòcia havien viscut situacions similars en els dies previs a les seves consultes (legals) d’independència del Canadà i el Regne Unit. Però no van tenir la dimensió d’aquí. L’efecte va ser tan sever que va deixar muts els responsables econòmics de la Generalitat. Van trigar una setmana a fer algun tipus de declaració. Quan n’hi va haver, va ser per treure-li importància al que estava passant.
El Departament d’Indústria acaba de fer un balanç del trasllat de seus socials entre octubre passat i aquest mes de juliol. L’ha quantificat en 2.501 empreses i grups que poden traduir-se en la pèrdua de 3.700 societats (mesurades en codis d’identificació fiscal). El moviment va tenir el seu zenit al gener, mes a partir del qual el nombre de
Un any després, arriben els primers balanços sobre els efectes en l’economia dels fets de la tardor del 2017
sortides va començar a declinar fins a fer-se irrellevant. L’estudi confirma la magnitud de l’èxode entre societats financeres, de consultoria, i de serveis professionals, els més sensibles a aquest tipus de situacions.
Hi ha negacionistes que han vist l’informe innecessari. Hi ha hagut alarmistes que l’han vist insuficient o exculpatori. Però l’única certesa és que no hi ha millor manera per recobrar la normalitat que acceptar el que ha passat. Pot ser que hi hagi qui pensi que un any per fer balanç és prendre’s les coses amb molta calma. Però aquests han estat dotze mesos excepcionals. Un temps accelerat en què el que ha passat en el món de la política ha precipitat un moviment de centralització empresarial que s’havia iniciat en els noranta. En el qual s’han perdut activitats sotmeses a regulació estatal i on s’ha fet crònica la falta de capital local per a grans projectes. I, en paral·lel, l’economia barcelonina ha accentuat el canvi cap a un altre tipus de negocis en els quals la gestió del talent és més important.
Tot canvia. En aquests últims dotze mesos, les estadístiques econòmiques han perdut part de la seva funció. El fenomen tampoc no és nou. Es va covar amb anterioritat a aquelles setmanes de tardor del 2017. Però avui costa horrors trobar un espai comú en el qual analitzar cap a on es dirigeix l’economia. Per determinar, per exemple, les raons de la pèrdua d’acceleració del sector turístic (i saber si això constitueix o no una oportunitat per canviar de model). Com també és difícil posar-se d’acord en les causes de la desacceleració que està arribant. Les estadístiques no van ser mai innocents. Però tampoc no havien servit mai per a tan poc.