Sánchez confia al Consell d’Estat el canvi constitucional
L’Executiu pretén superar el rebuig que li van anticipar aliats i adversaris
Pedro Sánchez, a instàncies de la seva vicepresidenta, Carmen Calvo, va ordenar ahir canviar l’ordre dels factors amb la pretensió que això no alteri el producte acabat. I, sobretot, perquè així pugui veure la llum aquest producte, que és una reforma exprés de la Constitució per restringir els aforaments dels polítics.
Dilluns ho va anunciar el president del Govern central, que intenta reprendre la iniciativa amb una proposta tan ambiciosa que aconsegueixi fer oblidar per sempre més la polèmica per la seva tesi doctoral. Aleshores la Moncloa va afegir que el pròxim Consell de Ministres ja presentaria l’avantprojecte de llei de reforma constitucional per limitar els aforaments, així com que a continuació el remetria als òrgans consultius preceptius, entre els quals el Consell d’Estat, i finalment a les Corts a la recerca de l’ampli suport que requereix per ser aprovat i entrar en vigor. Però l’endemà de l’anunci de Sánchez, en el debat al Congrés d’una moció de Ciutadans, va quedar en evidència que seria pràcticament impossible que aquest projecte tirés endavant. I això que la moció de Cs, que demanava precisament la supressió dels aforaments polítics, va aconseguir una amplíssima majoria de 253 vots perquè finalment el PP i el PSOE es van sumar a la iniciativa de la formació taronja.
Pablo Casado (PP), però, ja va advertir Sánchez que anava per mal camí –ja que presumia que la reforma estava dirigida només contra ell pel seu màster–; Albert Rivera (Cs) va criticar que la proposta era “una estafa i una presa de pèl”, perquè excloïa justament els delictes de corrupció, i Pablo Iglesias (Podem) va exigir que també se suprimeixi la inviolabilitat del Rei, una proposició que també van reclamar el PNB i ERC, a més d’un referèndum per ratificar tota modificació constitucional. Fins i tot Unió del Poble Navarrès (UPN) va reclamar que, posats a obrir la Constitució, se suprimeixi la disposició transitòria quarta per impedir la seva annexió a Euskadi...
“Houston, tenim un problema”, devien pensar a la Moncloa. I ahir, finalment, el Consell de Ministres el que va acordar va ser encomanar directament al Consell d’Estat l’elaboració d’aquesta proposta de reforma constitucional, en lloc que la dissenyi el Govern.
Segons ahir va argumentar la ministra portaveu, Isabel Celaá, així simplement el Consell d’Estat haurà de fer el seu informe a priori, i no a posteriori, com és costum, per “delimitar jurídicament el procediment”. Amb quin objectiu? Celaá va assegurar que així el Govern pretén “afavorir l’assoli- ment del consens per culminar aquesta reforma constitucional”.
El treball jurídic del Consell d’Estat, va insistir, “ha de servir de base per informar i acomodar de millor manera l’acord a la Cambra”. Amb la fórmula escollida, va
reiterar, “seria l’ocasió ideal per aconseguir l’acord entre totes les forces polítiques”. Aquesta reforma constitucional és impossible sense el vistiplau del PP, però el que finalment el Govern li posarà a sobre de la taula serà la proposta emanada del Consell d’Estat, el màxim òrgan consultiu.
Celaá, en tot cas, ja va advertir que les “directrius polítiques” que el Govern va traslladar al Consell d’Estat per elaborar la proposta ja descarten d’entrada algunes de les reclamacions dels aliats. Començant per suprimir la inviolabilitat de la Corona, cosa que al Govern ni li passa pel cap. La reforma prevista, va subratllar la ministra portaveu, “només es refereix a l’aforament dels parlamentaris i membres del Govern, sense fer referència al fur especial d’altres càrrecs o autoritats”. “El Rei és inviolable –va advertir–, i no entra en aquest paquet, de cap manera”. “És important que el Rei mantingui la inviolabilitat”, va assegurar. Per què? “Perquè és el cap de l’Estat”, va concloure. A més a més, va argumentar, alterar aquesta inviolabilitat sí que requeriria una reforma agreujada de la Constitució, i el que ara es proposa és un procés ordinari. Així, requereix el suport dels 3/5 de les cambres i, segons va admetre, si un 10% de l’hemicicle del Congrés reclama un referèndum, “el referèndum s’haurà de fer”. El Govern central tampoc no vol aquest referèndum, de manera que ja va venir a considerar Celaá que no seria necessari: suprimir aforaments als polítics, va assegurar, “és una gran demanda social”.