Això d’en Valls
No puc evitar sentir un poderós tuf provincià en la fascinació que el tal Manuel Valls està causant en alguns cercles rutilants de l’Upper Diagonal. Per descomptat, participo de l’enorme fatiga del colauisme, aquesta trista barreja de populisme pancartista i nul·litat gestora, amb feliç acomodament a les mels del poder. La transformació de la Batman Colau en Vanity Fair amb pàtxuli ha estat tan veloç, que encara estan marejats als barris rojos de la capital. Com que, a més, el front independentista (en versió front partit o en versió unit) fa pànic a les cases de bé, els socialistes estan cercant la seva identitat amb l’espelma de Diògenes de Sinop, i el PP està en plena fase catàrtica, és comprensible aquest amor inesperat pel diputat francès, de la maneta de l’esperança taronja. París és París, diuen en els cercles de l’alta butxaca, i algunes damisel·les ja somien amb la plaça Vendôme en ple passeig de Gràcia.
I és així com la Barcelona lluminosa, friendly, atapeïda d’iniciatives i imaginació, de fort dinamisme econòmic i que ha aconseguit ser marca internacional (fins i tot, malgrat Colau), es converteix en una pobra ciutat de províncies que necessita ser salvada per un exministre foragitat pels seus, diputat esmunyedís de l’Assemblea francesa (de 99 sessions ha anat a 24, segons denunciava fa poc un reportatge de la televisió francesa que, per cert, es preguntava “qui finance le tour d’Espagne de Manuel Valls”), i que ha merescut acudits tan notoris a França com el que li va dedicar un setmanari que el titulava d’aquesta guisa: “Escàndol ecològic: França exporta detritus a Barcelona”. És a dir, som tan poca cosa a Barcelona, que sort en tenim que ens vingui a salvar un polític parisenc que han jubilat a casa seva.
No importa que no sàpiga res de la ciutat, ni hagi viscut els seus avatars, ni conegui els seus projectes o els seus somnis. Això es resol amb un màster. Tal vegada l’impartirà la regidora Carina Mejías, que en sap molt.
Per descomptat, Valls deu tenir moltes virtuts, i algunes són tan sobtadament conegudes que ja li han valgut impartir classes en una escola de negocis, mitjançant amics, segons corria per alguns sopars estivals de la Cerdanya. El cert és que el poder econòmic s’està mobilitzant per ajudar el francès reciclat, nascut català, encara francès, i defensor de l’Espanya de bé, aquesta que es manté unida des de la Bíblia, i la unitat de la qual està per sobre de pobles i urnes.
Personalment, que cadascú faci el que vulgui amb les seves butxaques i amb les seves fascinacions, i més quan les esmentades butxaques són esplèndides. Però repeteixo allò de l’inici: quin tuf provincià, aquest que s’imagina grandeses pagesívoles perquè arriba el francès! Deu ser la versió pijobarcelonina del Benvingut, Míster Marshall. Visca la République, doncs! O tampoc, que molt em temo que en Valls se’ns ha fet sobtadament monàrquic.
Som tan poca cosa que sort en tenim que ens vingui a salvar un parisenc que han jubilat a casa seva