“No es pot donar allò que no ens pertany”
Aude Mirkovic, portaveu de Juristes pour l’Enfance
Aude Mircovik, portaveu de l’associació Juristes pour l’Enfance, va participar la setmana passada en el congrés internacional Dret i Societat que la Universitat Abat Oliba CEU va dedicar a la gestació per substitució. En aquesta entrevista amb La Vanguardia deixa clara la seva oposició frontal a legalitzar una pràctica que “atempta contra la dignitat de les persones i els drets dels nens” i que “desvirtua l’adopció”.
Per què es posiciona en contra d’una pràctica cada vegada més habitual tant a França com a Espanya? Hi ha dos problemes amb la gestació subrogada. El primer, el menyspreu dels drets dels nens. El nen és objecte d’un contracte de fabricació i és separat de la dona que l’ha infantat des del moment del naixement, de manera que per mitjà d’aquest contracte s’introdueix confusió en la filiació del nen. El segon problema és que és
contrària a la dignitat de la dona.
I si la mare gestant hi està d’acord?
El dret penal francès condemna les condicions de feina contràries a la dignitat humana encara que les víctimes hi consentin. L’experiència demostra que moltes vegades les dones no són totalment lliures per decidir. I encara que fos així, ara com ara la societat i la llei francesa [i l’espanyola] consideren que aquesta pràctica és contrària a la dignitat, i el consentiment i la llibertat individual no poden ser contraris a la llei. Vivim en societat i cal complir les seves regles.
Les parelles, però, acudeixen a països on es pot contractar una mare gestant, i cal donar alguna solució després a aquests pares i a aquests nens. Quan ja s’ha fet no hi ha solucions bones. Es pot autoritzar l’adopció, però no s’arregla el mal que ha causat al nen la gestació subrogada. La Cort de Cassació francesa s’ha pronunciat i ha advertit que és un ús pervers de l’adopció, que està pensada per protegir i reparar el nen que per circumstàncies sobrevingudes s’ha vist privat dels pares; però en la gestació per substitució l’abandonament és voluntari, es provoca i s’organitza tot per privar el nen d’almenys un dels progenitors, la mare.
Som davant d’un conflicte entre l’interès d’uns adults per ser pares i el del nen? Un té la llibertat per tenir fills quan, amb qui i on vulgui, concerneix la seva vida privada. Però quan aquest desig s’expressa de manera contrària al dret d’un altre, llavors concerneix la societat, perquè un no pot complir els seus desitjos a qualsevol preu, sinó que ha de respectar el dret dels altres. I no estem en un conflicte entre drets d’adults i de nens, perquè l’adult no té dret al nen.
Les formes de família, però, han evolucionat i en les nostres societats ser pare o mare té més a veure amb la criança que amb el procés reproductiu, oi? És cert que la filiació no es redueix a la dimensió biològica, però això tampoc no vol dir que aquesta dimensió no tingui interès. És possible que un nen criat per persones que no són els seus progenitors vagi bé, però no sempre és el cas. I una cosa és que per circumstàncies de la vida aquest nen es vegi privat dels seus pares i la llei organitzi com a protecció que sigui adoptat per altres persones, i una altra que la llei privi els nens dels seus pares biològics des del primer moment, que és el que passa quan es legalitza la gestació subrogada. La importància del vincle biològic l’explica la primera generació de nens nascuts per reproducció as-
sistida, que ja són adults i diuen que no és tan senzill viure amb aquesta absència en la filiació. I també es revela quan les parelles que acudeixen a la reproducció assistida saben que s’ha comès un error i els han implantat gàmetes que no són seus, ho denuncien i la justícia els reconeix el mal. Si es considera que el vincle és rellevant per a ells, també ho serà per als nens, oi?
En tot cas, si la pràctica va a l’alça, no seria millor regular-la per resoldre dubtes sobre els drets d’aquests nens i aquests pares? Cada vegada hi ha més persones que recorren a aquesta pràctica perquè el llenguatge de l’Estat no és clar, no hi ha sancions o no s’apliquen. Si alguna cosa és contrària a la dignitat, no s’ha de regular sinó suprimir-la, com l’esclavitud. Cap regulació no pot reparar això ni pot justificar convertir un nen en objecte d’un contracte i d’una transacció.
El que una societat considera ètic o legal, però, canvia amb el temps, evoluciona. Potser la gestació per substitució acabarà encaixant en la llei si és socialment acceptada, com ha passat amb el matrimoni de persones del mateix sexe.
Sens dubte que les societats i les lleis evolucionen, però això no vol dir que tots els canvis comportin progressos. Si la societat accepta la comercialització de la procreació haurà evolucionat la mentalitat, però serà un retrocés. Fins i tot si la gestació per substitució fos gratuïta, no es podria donar el que no ens pertany, i els pares no són propietaris dels nens. El paper de la llei no és tan sols constatar les evolucions, sinó discernir si són adequades o no, i la responsabilitat d’una societat és no renunciar a respectar els drets de tothom. Si jutgem críticament altres èpoques per menysprear el dret d’alguns –per exemple dels esclaus– no és per ara acceptar que els nens siguin objecte de comerç. /
POSSIBLE LEGALITZACIÓ
PERVERSIÓ DE L’ADOPCIÓ
L’ASPIRACIÓ DE TENIR FILLS
“Cap regulació no pot justificar convertir un nen en objecte d’un contracte”
“En aquestes gestacions l’abandonament es provoca, no és sobrevingut”
“Un no pot realitzar els seus desitjos a qualsevol preu, ha de respectar els drets de l’altre”