“Hi ha dissensió entre el discurs polític i feminista i el carrer”
M. José Rodríguez Jaume, investigadora de la UA
La sociòloga María José Rodriguez Jaume ha liderat, des de la Universitat d’Alacant (UA), el primer treball científic encaminat a conèixer quin grau d’acceptació té la gestació per substitució entre la població espanyola, si hi ha molt o poc interès a regular-la, què es pensa de les dones que gesten per a d’altres o dels drets dels nens d’encàrrec. I després d’entrevistar gairebé 4.000 persones assegura que “hi ha una dissensió entre el discurs polític i feminista, majoritàriament en contra d’aquest fenomen, i l’opinió de la gent del carrer”, que hi està bastant a favor.
Creu que Espanya hauria d’autoritzar la gestació per substitució? És un fenomen tan complex, i en el qual intervenen tantes persones i amb casuístiques i circumstàncies tan variades, que la resposta no pot ser autoritzar o no autoritzar, sinó que caldria obrir el ventall i dir en quins casos i contextos sí i en quins no. Però el que està clar és que cal regular-lo, perquè és un fenomen global i si no la població continuarà anant a llocs on sí que es permet, i això pot contribuir al desenvolupament de xarxes que promouen el tràfic de persones, que afavoreixen la discriminació de la dona... Convé recordar que als Estats Units, el Canadà, Austràlia o el Regne Unit aquesta activitat està regulada i sotmesa a requisits de bones pràctiques.
Però per més bones pràctiques que s’estableixin, no es vulneren els drets del nen? No s’està tractant els nens com a mercaderia per satisfer el desig de ser pare o mare? Aquesta és una constant en les famílies postmodernes, el valor dels fills i filles. S’ha passat d’una
PAGAR LA DONA GESTANT “Un 47% d’espanyols, partidaris que rebi una compensació addicional a les despeses”
ELS DRETS DEL NEN
“Un 61% creu que el nen ha de tenir tota la informació sobre el seu origen”
SOBRE LA LEGALITZACIÓ
“Hem de discutir d’ètica i de drets amb realisme: el fenomen és global, imparable”
visió molt economicista, en què es tenien fills com a mà d’obra per a la família o perquè es fessin càrrec dels pares quan fossin grans, a una altra en què es tenen fills per satisfer qüestions emocionals i afectives; i els qui recorren a la gestació per substitució volen fills per satisfer els mateixos desitjos que els qui els tenen per la via convencional del coit i coincidint el paper de mare i de dona gestant.
Llavors, no creu que s’atempti contra els drets del nen?
Els drets del nen es vulneren si no garanteixes tota la informació sobre els seus orígens i no promous que, si ho vol, pugui tenir accés a la dona que el va gestar. Tot el tema del problema d’identitat ja s’ha debatut i ho hem après amb les adopcions: el nen o nena té dret a conèixer els seus orígens. I si creiem que ha de tenir-hi contacte, regulem-ho en la legislació. Segons la nostra investigació, un 61% dels espanyols està d’acord que el nen gestat per substitució ha de poder tenir accés a tota la informació sobre el seu origen.
I què passa amb la relació amb la mare gestant?
Gran part de la controvèrsia que suscita la gestació per substitució té a veure precisament amb el paper d’aquesta dona que gesta un nen i el lliura a una altra persona. És una pràctica que soscava els pilars canònics del procés de construcció d’una família a través de la descendència. L’esquema segons el qual tenies una parella, heterosexual, mantenies relacions sexuals, després naixia un fill i la mare gestant era la mare real ja s’havia vist afectat des de la dècada dels noranta per la tolerància creixent a les separacions, les famílies monoparentals, el col·lectiu LGBTI, i l’explosió d’adopcions internacionals. Però la gestació per substitució el fa miques, i obre moltes qüestions i debats.
Quins són els principals elements de debat?
Cal partir de la pluralitat de formes familiars i de la idea de ser mare i pare que tenim avui. I tenir en compte aspectes relacionats amb els orígens, amb garantir i promoure informació... Perquè normalment es discuteix de drets humans i principis ètics sobre determinats clixés, sense tenir en compte altres evidències empíriques que demostren que l’afecció no és tan important, que la gestació per substitució també es practica en països del primer món, i que en un món globalitzat hi ha pràctiques que, tot i que no es permeten, es continuaran duent a terme, de manera que convé discutir de l’ètica, de la moral, els drets i les legalitats en un context realista.
El debat que hi ha a Espanya és realista?
En realitat no hi ha debat, se senten veus de posicionaments polítics i feministes, però el debat social no s’ha fet. Es fan argumentacions de tall ideològic o basades en interessos, però no poden argumentar sobre l’opinió de la població perquè fins al nostre estudi no se’ls havia preguntat, com sí que es va fer sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe o sobre l’avortament. Part de les argumentacions se centren en la qüestió de la comercialització, en si la mare gestant fa una feina reproductiva i ha de ser remunerada o és una activitat altruista, com les donacions sanitàries. Però a la nostra enquesta veiem que la gent no enquadra aquesta pràctica en el discurs mercantilista. Un 47% es mostra molt o bastant d’acord que les gestants haurien de rebre una compensació econòmica addicional a les despeses sanitàries del procés. I dues terceres parts creu que hi hauria d’haver un registre nacional de dones gestants per evitar casos d’explotació d’una mateixa dona. /