La presentadora que incomoda la família Trump
És l’única dona dels ‘late-nights’ americans i una de les veus més implacables contra la Casa Blanca amb ‘Full frontal with Samantha Bee’, un programa de sàtira política que arriba al canal TNT
El dia que Trump va guanyar les eleccions, va començar a rebre missatges “plens d’odi” dels seus votants
Samantha Bee estava horroritzada el 8 de novembre del 2016 durant el recompte de les eleccions presidencials. No només estava preocupada perquè no volia que Donald Trump ocupés la Casa Blanca, l’home que s’havia passat la campanya electoral demanant construir un mur per separar el país de Mèxic. La presentadora havia topat amb centenars de persones que aprofitaven la victòria per insultar-la a les xarxes socials. “La gent m’enviava missatges plens d’odi. Amb molt, molt d’odi. S’hi delectaven i eren increïblement mesquins”, recorda en una conversa amb La Vanguardia. “En aquell moment em vaig adonar que havíem entrat en un nou món en què la predictibilitat havia saltat per la finestra”. I ella, ben conscient, es va convertir de manera encara més decidida en una de les veus més crítiques contra l’actual Administració dels Estats Units des del seu programa Full frontal with Samantha
Bee, que a partir d’ara es pot veure a Espanya gràcies al canal TNT, que l’emet el dimecres a la matinada.
Nascuda a Toronto (Canadà) el 1969, abans de ser una de les 100 persones més influents del món per la revista Time, va intentar obrir-se camí com a actriu. Fins i tot va representar una adaptació teatral de
Sailor moon, el clàssic japonès. El cop de sort li va arribar el 2003, quan el presentador Jon Stewart la va contractar com a col·laboradora de The daily show, el programa d’humor polític més influent de l’època: “Va ser un miracle que em contractessin perquè així podia combinar allò que més m’agradava: la política i actuar”. Allà va poder treballar amb el seu marit, Jason Jones, amb qui ha tingut tres fills i amb qui ha creat una sèrie, The detour, que Jones protagonitza. Abandonar The daily show per tenir el seu propi programa, Full frontal, que es va estrenar el 2016, li va donar resultats. Es va consolidar com una figura televisiva indispensable, i en l’època del #MeToo va oferir una veu femenina, contundent, àcida i coherent per denunciar la realitat a la franja del late-night. Per exemple, va descobrir que la majoria dels assetjaments sexuals a la feina són silenciats per culpa dels contractes laborals. Impedeixen que les víctimes puguin parlar en públic i promouen uns arbitratges privats i confidencials (iesbiaixats). Ella mateixa va reconèixer en directe que fins aquell moment no sabia que ella i els seus treballadors havien signat contractes amb con- dicions similars, considerats “estàndards”. I quines mesures va prendre? Doncs fer canviar els contractes dels seus treballadors perquè “tothom ha de poder parlar lliurement de la seva experiència a la feina”.
Combina l’humor amb punyalades tan verídiques i tan contundents que l’espectador pot dubtar entre riure o sortir amb torxes al carrer per lluitar contra les injustícies. Però ser tan perspicaç i valenta també li va brindar la seva ració de problemes la primavera passada, quan va insultar Ivanka Trump davant les càmeres. Estava fent un monòleg en què denunciava que l’Administració de Trump havia estat separant famílies d’immigrants indocumentats per ficar-los en gàbies mentre Ivanka Trump, filla i mà dreta del president, penjava fotografies amb el seu fill a les xarxes socials. “Ivanka, és una fotografia molt bonica de tu i del teu fill, però per què no fas alguna cosa?”, va dir abans de dir-li “feckless cunt”, que es podria traduir per “cony inútil” si no fos perquè allà la primera paraula està gairebé prohibida. Després que els conservadors carreguessin contra el programa i els anunciants fugissin atemorits, Bee va emetre unes disculpes. “Em va saber greu per les fans que es van sentir malament quan van sentir el pitjor insult que els havien dedicat mai”, diu, valorant-ho amb perspectiva. Però tampoc se la veu gaire penedida. D’aquella experiència diu que n’ha après moltes coses, i per això no tornaria enrere per canviar res. El que més la va molestar, de fet, va ser que el missatge que intentava transmetre va quedar eclipsat per la polèmica i que els feixistes en van sortir beneficiats: “És un bon dia per a ells quan es poden ofendre per una elecció de paraules i així et distreuen de les seves polítiques. Va ser un error fer-los aquest regal”.
La presentadora és refrescant perquè no es comporta com si Full
frontal hagués de mantenir la neutralitat pel bé de la impostada correcció política, o com si no hagués de molestar a ningú. Considera que davant de les injustícies que viu el país, davant del discurs racista, homòfob, xenòfob i masclista de Donald Trump, la seva responsabilitat és una altra: “El que intento és oferir un lloc segur a les persones que pensen semblant i als indecisos”. Ara que el seu programa s’emet més enllà de l’Atlàntic, també considera que pot proveir una catarsi, que la gent s’adoni que no tothom pensa com Trump al seu país. Ella és la primera esperançada: no pensa mudar-se a la seva antiga terra, ara governada per Justin Trudeau, sinó que seguirà a Nova York, on viu i treballa, per ajudar a millorar el país. “Crec en el sistema”.