Pla contra el soroll a Gràcia, Montjuïc i Ciutat Vella
Les zones de la ciutat amb nivells acústics baixos i mitjans augmenten els últims cinc anys
L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un mapa sobre contaminació acústica en què el trànsit i les activitats de lleure continuen sent-ne els principals causants.
Gràcia, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, tres districtes en què l’Ajuntament de Barcelona es prepara per desenvolupar un pla integral contra el soroll que començarà a aplicar a finals d’aquest any i que elaborarà a partir del nou Mapa Estratègic del Soroll, fruit del mesurament de 15.000 fragments de carrers, que tot just s’ha acabat. La idea és combatre el soroll amb actuacions de la Guàrdia Urbana, ajuts per instal·lar dobles finestres i millorar l’aïllament dels habitatges –també hi ha una “pobresa sonora”–, canvis d’horaris dels serveis de neteja, nous espais verds o l’aposta pels vehicles elèctrics.
El soroll a les ciutats és una amenaça per als seus habitants. La contundent afirmació és de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que fixa el màxim nin’anessin vell de soroll que s’hauria de suportar en 55 dB(A), tot i que a Europa també s’utilitza el llindar de 65 dB(A). “La principal font de soroll continua sent el trànsit, tant de dia com de nit. En el conjunt de la ciutat, la meitat dels trams milloren (respecte al mapa anterior) i l’altra meitat es mantenen o empitjoren”, explica el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, sobre l’extens estudi que es fa cada cinc anys.
L’actual Mapa Estratègic del Soroll s’ha elaborat a partir de dades recollides durant tot el 2017, i a partir d’aquest mapa es redactarà el pla d’acció integral i transversal, que és el que preveu “actuacions especials” a Gràcia, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, els tres districtes que concentren bona part dels trams sorollosos que es mantenen o empitjoren. En aquest pla de xoc hi treballaran diversos departaments de l’Ajuntament i en l’elaboració hi participaran associacions de lleure nocturn i entitats veïnals.
“A Gràcia, en algunes places es netejava amb mànega a una determinada hora perquè les persones que hi eren, de matinada, se i no causessin molèsties. Hem comprovat, però, que l’ús de la mànega causa més soroll”, indica Ximeno. El comissionat explica que, al marge del pla d’acció, el Consistori treballa des de fa mesos per reduir la contaminació acústica de les places d’aquest districte. Ara té més dades per actuar.
A Gràcia, la població exposada
L’Ajuntament acaba d’elaborar un extens mapa sobre la contaminació acústica
L’actuació preveu des de dobles finestres fins a actuacions de la Guàrdia Urbana
al soroll de lleure nocturn i aglomeració de persones que supera els 55 dB(A) és dels més alts de la ciutat, si bé afectaria un 3,3% dels seus habitants totals. Seria, segons el Mapa Estratègic, per sota de Sarrià-Sant Gervasi (4,5%), on el soroll es concentra a la part baixa del districte, i l’Eixample (3,5%).
Tots aquests districtes estan molt per sota del percentatge de població exposada a la contaminació acústica derivada del lleure que es dona a Ciutat Vella, que és d’un 12,4% i que ha perdut l’estacionalitat. De fet, un estudi anterior de l’Ajuntament, específic d’aquesta última zona, assenyalava que el Raval i el Gòtic, durant la major part del temps, tant de dia com de nit, superen els 70 dB (A). A partir de 50 dB (A) augmenta la possibilitat de patir d’hipertensió arterial i altres afectacions cardiovasculars. En espera del nou pla de xoc, en el cas de Ciutat Vella, l’Ajuntament aquest estiu ja ha fet modificacions en el sistema de recollida d’escombraries i ha augmentat el nombre d’agents cívics. Encara se n’han d’avaluar els resultats.
Segons expliquen fonts municipals, la característica del lleure
nocturn com a causant de soroll és que està molt localitzat i, tot i que en l’aspecte poblacional la seva contribució sigui més petita, l’ús intensiu de l’espai públic fa que es percebi amb més intensitat. “La gran font de soroll a la ciutat, però, continua sent el trànsit”, puntualitza Ximeno.
Segons les dades que s’extreuen del Mapa Estratègic, el percentatge de població exposada al soroll a la nit a un nivell superior a 55 dB(A) que procedeix del trànsit
ELS QUE DESCANSEN Un 42,7% de la població de la ciutat dorm amb nivells inferiors a 45 dB(A)
ELS QUE NO PODEN FER-HO Un 32,5% dels barcelonins pateixen nivells de soroll superiors a 55 dB(A)
i infraestructures és molt més gran. Destaca l’Eixample: en pateix un 50,6% de la seva població. El segueixen les Corts (35,9%) i Sant Martí (30,8%).
“En aquest mapa un dels canvis que s’observen és que a l’Eixample hem mesurat tant el soroll de dins les illes com el de fora”, explica Ximeno, que insisteix en la tendència general que dibuixa aquest estudi comparat amb l’anterior, el del 2012. De dia, les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament. Les zones amb més soroll han anat disminuint, això sí, en menys proporció perquè els nivells venen determinats per la localització al voltant de les grans infraestructures de trànsit.
Pel que fa a la nit, no es poden establir comparacions perquè en l’actual mapa s’ha canviat la metodologia. Sí que se’n desprèn que un 42,7% de la ciutat dorm amb nivells inferiors a 45 dB(A), és a dir que descansa o que almenys al seu habitatge es donen condicions perquè ho pugui fer. Viuen en carrers tranquils i patis interiors. Un 24,9% de la població de Barcelona percep sorolls a la nit entre 45 i 55 dB(A). Un 32,5% pateix soroll nocturn de més de 55 dB (A) i, d’aquest percentatge, un 3,9%, entre 65 i 70 dB (A).
“Una important reducció del soroll a la ciutat ha estat gràcies a la conversió en zona de vianants de carrers, les zones 30, els nous espais verds... Els 240.000 arbres que hi ha a la ciutat són molt importants, i també la instal·lació de paviment sonoreductor”, contínua Ximeno. Aquest paviment s’ha col·locat a l’Eixample, però també a Ciutat Vella, i està previst instal·lar-ne més. El comissionat d’Ecologia destaca la importància també de l’aposta pel cotxe elèctric i el transport públic. “S’ha de millorar. Al ciutadà no només se li ha de dir que no agafi el cotxe, sinó que també se li han d’oferir alternatives”, afirma Ximeno.