El Papa proclama sant el salvadorenc Óscar Romero
Francesc santifica set religiosos en una jornada multitudinària a Sant Pere
Milers de persones esperaven des de primera hora del matí per accedir a la plaça de Sant Pere en un matí molt especial per al Vaticà. El papa Francesc va proclamar ahir set nous sants, entre ells el papa Pau VI i l’arquebisbe salvadorenc Óscar Romero, que va morir assassinat per un comando d’extrema dreta mentre celebrava missa a San Salvador.
“Va abandonar la seguretat del món, fins i tot la seva pròpia incolumitat, per lliurar la seva vida segons l’Evangeli, proper als pobres i a la seva gent, amb el cor magnetitzat per Jesús i els seus germans”, va destacar Francesc en l’homilia. En el seu honor, el Papa llatinoamericà portava el cíngol (el cordó amb borles cordat a la cintura) encara tacat de sang pel tret.
La mort de monsenyor Romero el març del 1980, mentre aixecava el calze, va ser un dels detonants d’una cruel guerra civil que va devastar El Salvador durant dotze anys amb més de 75.000 morts i 8.000 desapareguts. El seu cas va ser enterrat el 1993, després d’una llei d’amnistia. Sant Romero d’Amèrica, conegut com “la veu dels pobres”, va lluitar durant força anys al costat dels més desfavorits al seu país, cosa que va suscitar la còlera dels conservadors. Des de l’assassinat el 1977 del seu amic, el sacerdot Rutilio Grande, es va convertir en un gran defensor dels drets humans. El 1979 va arribar a ser proposat candidat al Nobel de la Pau. Va dedicar 38 anys de la seva vida a l’Església i els anys previs a la guerra va ser un altaveu en la denúncia contra la violència i a favor de les víctimes. La seva canonització representa la culminació d’un dels principals objectius de Francesc. Uns 7.000 salvadorencs han arribat a Roma aquests dies per omplir la ciutat eterna dels colors blau i blanc de la seva bandera.
Monsenyor Óscar Romero va trobar un mentor en Pau VI, amb qui mantenia correspondència, i que també va ser canonitzat ahir. Com l’arquebisbe salvadorenc, Giovanni Battista Montini va ser molt estimat i molt criticat dins de l’Església. A Pau VI, pontífex entre 1963 i 1978, se’l recorda com el Papa del diàleg i la reconciliació entre les diferents esglésies, per ser el primer Papa viatger i també per haver dut a terme el Concili Vaticà II convocat per Joan XXIII, que va renovar l’Església catòlica. Ell va ser l’autor del famós text en què l’Església condemna l’avortament i els mètodes anticonceptius, i també va instituir la norma per la qual només els cardenals menors de 80 anys poden elegir el següent Papa.
Pau VI és el tercer pontífex proclamat sant per Francesc, després de Joan XXIII (que va morir el 1963) i de Joan Pau II (2005), circumstància que ha alimentat el debat al Vaticà sobre si tots els papes entren en la llista d’espera de canonitzacions un cop morts. La congregació vaticana per a la Causa dels Sants està estudiant el cas del predecessor de Montini, Joan Pau I, que només va ser Papa durant 33 dies. El cas més controvertit és el de Pius XII, mort el 1958, polèmic per si va fer prou contra el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Des de feia tres dies, els retrats dels set nous sants penjaven sobre les finestres de la basílica de Sant Pere. A més de Romero i Pau VI, el Papa va canonitzar ahir la monja nascuda a Espanya Nazaria Ignacia March, que va realitzar tota la seva tasca a Bolívia, els italians Vincenzo Romano, Francesco Spinelli i Nunzio Sulprizio i la religiosa alemanya Maria Katharina Kasper.
Diverses delegacions internacionals van acudir a la canonització, entre les quals la reina emèrita Sofia i el ministre de Cultura i Esport, José Guirao.
Pau VI, el Papa viatger i de la reconciliació entre les esglésies, és el tercer a qui santifica Francesc