Barcelona perd espai per a cultura i finances en favor del comerç de moda
La pressió turística i la digitalització de l’economia impulsen l’activitat en benefici de les grans marques i en detriment de les locals
La pressió turística, l’última crisi econòmica i la digitalització de moltes activitats s’han conjurat perquè el centre de Barcelona hagi registrat, durant els últims anys, un profund canvi dels seus usos comercials. Segons un estudi recent, les activitats culturals i els serveis financers han cedit espais a l’auge de les grans marques de moda.
Barcelona ha perdut pes els últims anys com a centre de serveis financers i culturals mentre s’ha consolidat com un dels centres turístics més importants d’Europa, i el comerç de la ciutat s’ha transformat per adaptar-se al nou entorn. Segons un estudi elaborat per la consultoria Cushman & Wakefield, el centre de la ciutat ha guanyat 62.000 m2 de superfície comercial des del 2010, que han servit exclusivament per allotjar noves botigues de moda de marques globals, en detriment també de les locals i de la restauració.
Els darrers anys el passeig de Gràcia ha vist com tancaven les oficines del Deutsche Bank (al número 111), Ibercaja (80), Banesto (1) i de les companyies d’assegurances Adeslas (85) i Generali (11); de la plaça Catalunya se n’han anat el BBVA (al número 6) i Caja Madrid (9), en una tendència que venia d’abans de la crisi amb el tancament a la plaça de Banesto i l’antic Banco Central i al passeig de Gràcia de les seus de Banc Sabadell i Banco Hispano-americano.
Després del sector bancari, els establiments culturals lideren les sortides, com el teatre Novedades –que va ocupar el número 14 del passeig de Gràcia–, el cinema Alexandra, el Coliseum i la llibreria Jaimes (als números 90, 23 i 52 de la rambla Catalunya), i també les llibreries La Formiga d’Or al Portal de l’Àngel, i Canuda, a la Rambla. Entre els nous ocupants, en canvi, predominen les grans marques de luxe com ara Louis Vuitton, Versace i Rabat, les de gran consum com són Massimo Dutti, Zara, Levi’s, H&M, Mango, Oysho, Pronovias, Lush i Desigual, i més recentment les de tecnologia com les grans botigues d’Apple i Mediamarkt i fins i tot les de l’automòbil com el nou concessionari de Seat.
“El centre de Barcelona s’ha convertit en un referent de la moda i del luxe a escala internacional. La ciutat ha sabut vendre’s i captar l’interès inversor de les grans firmes mundials”, assenyala Oriol Barrachina, president de Cushman & Wakefield Espanya.
Domènec Casellas, soci de l’àrea de comerç de la consultoria, reconeix que el centre s’ha “escorat” cap a la moda, tot i que a parer seu reflecteix l’impacte dels canvis d’hàbits dels consumidors. “La digitalització ha fet que els bancs no necessitin tantes oficines, una tendència que a més segurament s’accelerarà, i ha canviat les vies de consum cultural”, recorda.
Propietaris i llogaters també s’han adaptat a les pujades de les rendes als principals eixos comercials de la ciutat, que a la plaça Catalunya han estat d’un 62% i a la Rambla d’un 25%. Així, la restauració ha abandonat els carrers més cars, com el passeig de Gràcia (Farggi va ser al número 94, Pans & Company al 29). “Això passa a moltes grans ciutats globals, amb la possible excepció de França, on els contractes de lloguer estan gairebé blindats i cafès i restaurants s’hi poden mantenir”, assenyala Casellas. En canvi, el costat Llobregat de la rambla Catalunya i els carrers que la tallen estan concentrant la restauració.
Els lloguers alts també han expulsat de la zona les marques locals, com Vinçon, Colmado Quílez i Biosca & Botey al passeig de Gràcia, o Merceria Santa Ana a Portal de l’Àngel. “El valor d’aquests carrers només es justifica si la botiga atreu les compres dels turistes, que en general són molt de marques”, assenyala Casellas. Així, el comerç del centre es focalitza a captar les compres dels turistes, a més dels clients nacionals, que, si bé diversifiquen més, es veuen atrets per les marques úniques o les botigues estrella de firmes de gran consum, que tenen tota la col·lecció.
Fins i tot comerços locals que eren amos del seu propi local han optat per anar-se’n, com Vinçon al passeig de Gràcia, on ha obert Massimo Dutti, o la llibreria Jaimes, que ha deixat a Lush el seu local de rambla Catalunya i se n’ha anat al carrer València. Per això, mentre creixen les marques internacionals, n’hi ha de nacionals al passeig de Gràcia com ara Macson, Aristocrazy i Simorra, que són l’excepció.
La plaça Catalunya (62%) i la Rambla (25%) han viscut les pujades de rendes més acusades
La digitalització ha fet que els bancs ja no hagin de menester tantes oficines