Una història passional

S’ acaba de publicar un llibre titulat Biografía de la

humanidad (Ariel), de José Antonio Marina i Javier Rambaud, que és una obra tan ambiciosa com fascinant. Els autors parteixen de la base que l’essència de l’home és el desig (Spinoza), de manera que és inevitable escriure una història passional de la humanitat si la volem comprendre. Adverteixen, però, que la intel·ligència és l’encarregada de trobar les sortides, i aleshores la cultura apareix com a repertori de solucions. I recorden que els països fracassen per decisions que es van prendre en un moment donat de la història, per la qual cosa hauríem de conservar la memòria de les nostres equivocacions.

Aquesta biografia global és interessant per entendre molts dels fenòmens que ens sobrevenen. Si passem del pla general del món al primer pla de la política catalana, podem entendre que els sentiments emergeixin constantment, però hauríem de ser capaços d’actuar amb intel·ligència per no fracassar com a país. I el que és més important, per no repetir els errors del passat. En aquest sentit el llibre recull una citació d’Edward O. Wilson: “La nostra supervivència rau en el fet que ens comprenguem a nosaltres mateixos amb intel·ligència”.

Aquest cap de setmana hem vist com el president català rebutjava la proposta “autonomista” de Sánchez, que suposaria més recursos i un reconeixement més evident de Catalunya, perquè considera que es tracta d’una fase superada. D’altra banda, els partits independentistes posen com a condició per aprovar el pressupost de Pedro Sánchez que es mogui en el tema de l’autodeterminació i dels presos. Si no s’actua amb intel·ligència, ens podríem situar en el pitjor dels escenaris: que buscant tocar el cel amb els dits, deixem de tocar de peus a terra. I no s’aconsegueixin els anhels d’uns quants, ni millorin les possibilitats (i recursos) de l’autogovern de tots.