Mohamed bin Salman
PRÍNCEP HEREU SAUDITA
L’hereu del tron saudita (33) ha reaccionat desafiant davant l’onada d’indignació internacional i l’amenaça de sancions que ha provocat la desaparició del periodista crític Jamal Khaixoggi dins del consulat d’Istanbul.
Després de molts dies contra les cordes, ahir el Govern saudita va plantar cara arran de la desaparició i possible assassinat del periodista Jamal Khaixoggi. Una font anònima de l’Administració va declarar a l’agència oficial SPA que respondran a qualsevol possible sanció “amb un càstig encara més gran”.
La pressió internacional sobre el regne de l’Aràbia Saudita va créixer ahir amb el comunicat conjunt dels ministres d’Afers Exteriors de França, Alemanya i el Regne Unit en què exigien una “investigació creïble” sobre el cas Khaixoggi que porti a la detenció dels responsables de la seva desaparició. “Aplaudim els esforços saudites i turcs en aquest sentit i esperem del Govern saudita una resposta completa i detallada” del que ha passat, van demanar Jean-Yves Le Drian, Heiko Maas i Jeremy Hunt.
Jamal Khaixoggi, periodista crític amb les reformes del príncep hereu Mohamed bin Salman i autoexiliat als Estats Units, va desaparèixer el dia 2 d’aquest mes després d’entrar al consolat saudita d’Istanbul, on va anar a resoldre un tema personal i burocràtic. El Govern turc assegura que va ser assassinat per un comando de 15 agents saudites al consolat mateix. El Govern saudita, per la seva banda, afirma que aquesta versió és falsa i continua defensant que Khaixoggi va sortir pel seu propi peu, per bé que no hi ha imatges que ho corroborin. Mentre Riad insisteix que arribarà al fons de la qüestió, Ankara manté que les autoritats saudites no ajuden a aclarir els fets. De moment es neguen a una investigació a fons de les seves dependències consulars a Istanbul.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha parlat d’un “càstig sever” a l’Aràbia Saudita si es confirma el seu paper en la mort de Khaixoggi. El Govern saudita va reaccionar ahir a aquesta amenaça amb unes declaracions anònimes a l’agència SPA en què s’indicava que “l’economia saudita té un paper vital i influent en l’economia global”, un recordatori que és el principal exportador de petroli del món.
En aquest sentit, el director general de la cadena pública AlArabiya va recordar en una columna que l’Aràbia Saudita produeix 7,5 milions de barrils al dia i que, per tant, té marge de sobres per provocar una alça del preu global del petroli en cas que rebés sancions.
En aquest clima de creixent tensió política, l’índex Tadawul All Shares de la Borsa de Riad ahir va arribar a perdre un 7% del seu valor, és a dir, tots els beneficis de l’any, per bé que poc abans del tancament es va recuperar una mica.
Els inversors desconfien de les decisions impulsives del príncep hereu Mohamed bin Salman i els seus repetits conflictes internacionals. A la guerra al Iemen i el boicot a Qatar s’hi afegeixen xocs diplomàtics amb el Canadà i Alemanya, a més de l’empresonament de líders feministes.
El programa de modernització econòmica que impulsa Bin Salman necessita capital internacional per diversificar la producció, millorar les infraestructures i la tecnologia i crear llocs de treball de qualitat. Per això, de cara a la setmana que ve hi ha una cimera d’inversors programada, una reunió anomenada Davos del desert i que ja han boicotejat diversos patrocinadors i mitjans de comunicació. Ahir la Casa Blanca va anunciar que el secretari del Tresor, Steve Mnuchin, té previst assistir-hi, però que podria no anarhi si sorgeixen noves proves contra Riad en el cas Khaixoggi. La BBC, per la seva banda, donava per fet que Liam Fox, secretari britànic de Comerç Internacional, no hi assistirà.
El ministre saudita d’Afers del Golf Pèrsic va apuntar a Qatar i els Germans Musulmans com a culpables de la campanya internacional per vincular la casa reial saudita amb la desaparició de Khaixoggi.
La Gran Bretanya i els EUA podrien boicotejar el ‘Davos del desert’ de la setmana que ve
La Borsa de Riad perd un 7%, els beneficis de tot l’any, davant la inquietud per la política del príncep