Pòquer de candidats a Brussel·les

Dos populars i dos socialistes es postulen per succeir Juncker en la presidència de la Comissió Europea

Amb la incorporació de l’holandès Frans Timmermans aquesta setmana, ja són quatre els polítics que es postulen oficialment per succeir Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea. Un pòquer de candidats al qual es poden afegir les pròximes setmanes alguns noms més, però tot indica que pel fet de pertànyer tots quatre a les dues grans famílies polítiques europees duen l’etiqueta de favorits. Es tracta de dos de populars, l’alemany Manfred Weber i el finlandès Alexander Stubb, i dos de socialistes, l’eslovac Marov Sefcovic i el mateix Timmermans. Ni dones a la vista, ni candidats de països meridionals presents. En aquesta presa preliminar de posicions es prioritzen els homes i el nord europeu. Tots quatre estan ja instal·lats a Brussel·les, sigui a la Comissió, el Parlament o el BEI; tots quatre han participat directament en les polítiques europees dels últims anys. Un cartell que no fa preveure grans transformacions i que especialment les noves generacions poden trobar poc inspirador, mentre que el desequilibri en qüestió de gènere es manté intacte.

El darrer a presentar-se va ser Timmermans, actual vicepresident de la Comissió Europea, i número dos de Jean-Claude Juncker, que ho va fer dimecres des d’un cafè de Heerlen, el seu poble del sud d’Holanda. “És d’aquí d’on procedeixo, és aquí on els meus pares van créixer, és aquí on els meus avis van treballar a les mines de carbó, jo pertanyo a aquesta regió i no al Berlaymont” va dir Timmermans amb referència a la seu a Brussel·les de la Comissió Europea. Va declarar que esperava dur a terme una “campanya optimista i bonica” en defensa de la Unió Europea que ha ajudat a superar algunes crisis des que Juncker el va nomenar vicepresident el 2014. Ho farà, va anunciar, buscant el vot de la majoria d’europeus que no van exercir el seu dret de vot en les últimes eleccions i oposant-se al xantatge de les grans corporacions que busquen imposar acords fiscals injustos. No hi ha dubte que Timmermans reuneix els elements d’un bon candidat europeu. És un polític experimentat, excel·lent comunicador, i poliglota consumat, amb domini de l’anglès, francès, alemany, italià, rus, i per descomptat de l’holandès, que arrenca amb el suport dels grans partits, com l’SPD alemany, el PD italià i el PSOE, cosa que el col·loca com a gran favorit per obtenir la nominació socialista que es decidirà el 8 de desembre a Lisboa. Tot i que el seu partit no forma part del Govern holandès, el primer ministre Mark Rutte s’ha manifestat en diverses ocasions disposat a donar-li suport perquè repeteixi mandat com a comissari europeu.

Un potencial rival, el també comissari Pierre Moscovici, va renunciar a participar en la cursa amb una carta datada el passat dia 4 en què argumentava que no s’hi podia presentar atesos els seus “desacords profunds sobre la línia política” del seu partit, els socialistes francesos. De moment, el rival per la nominació socialista de Timmermans és un altre co- missari, l’eslovac Maros Sefcovic, que té el suport dels partits de l’est europeu, però se li atorguen menys possibilitats.

Precisament, la disjuntiva que afronten els socialistes europeus amenaça d’eixamplar l’esquerda entre est i oest, entre el candidat dels països petits de l’Europa més oriental, contra el dels grans de l’oest, els fundadors de la Unió Europea. El poc conegut Sefcovic contra el més prestigiós Timmermans. Veurem com impacta a la seva campanya el paper que ha jugat Timmermans a la Comissió Europea, encarregat d’aprimar les regulacions comunitàries per calmar els que retreuen a la UE una suposada obsessió d’ampliar competències sense parar. I els últims mesos li ha tocat convertir-se en el defensor de l’Estat de dret i dels valors europeus, i com a tal en fiscal acusador contra Hongria, Polònia i en una fase més inicial, també contra Romania.

D’altra banda, en el conflicte català, Timmermans ha defensat sempre de forma contundent el Govern espanyol. “El respecte a la llei no és opcional, és fonamental. Si la llei no et dona el que vols, pots oposar-te a la llei, pots treballar per canviar la llei, però no pots ignorar la llei” va dir davant el Parlament Europeu tres dies després de l’1-O. Va fer una defensa del terreny de joc que fixa la Constitució espanyola que va acompanyar amb una crida al diàleg, una posició dura molt similar a la del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Si bé Timmermans té moltes opcions de guanyar la nominació socialista i ser el spitzenkandidaten, el candidat principal de la seva formació en les eleccions europees del maig, són més reduïdes, en canvi, les seves opcions per aconseguir l’objectiu final, arribar a presidir la Comissió Europea. Hi juguen en contra les poc encoratjadores expectatives electorals socialistes en un nou Parlament on, ja sense els diputats del

Labour, vint a l’actual hemicicle, i amb anunciades desfetes socialistes a diversos països, fins i tot pot córrer perill la segona posició que ocupen. Si més no aquesta és la intenció de la maniobra que està forjant el president francès, Emmanuel Macron, en el seu intent de dissenyar un moviment En Marxa liberal a escala europea.

En tot cas, si la segona plaça pot estar en qüestió, ningú no discuteix la victòria més o menys àmplia dels populars europeus, i aquest predomini acosta la presidència de la CE a un dels seus candidats. Malgrat la seva falta absoluta d’experiència executiva, l’alemany Manfred Weber, que actualment lidera el grup parlamentari del PPE, apareix com a favorit –en bona part perquè té el suport de la seva cancellera, Angela Merkel– davant el més dinàmic i experimentat finlandès, Alexander Stubb. Com diuen fonts del PPE, Merkel pesa molt, i en l’elecció al Congrés del PP el 8 de novembre a Hèlsinki, Weber és el gran favorit per molt que el partit es jugui a casa del seu rival Stubb.

El popular Weber surt com a favorit amb el suport de Merkel, malgrat la seva nul·la experiència executiva

Entre els socialistes, Frans Timmermans té el suport del PSOE i de l’SPD contra l’eslovac Sefcovic