El Líban no té Govern però sí haixix
El petit llac artificial de Yamunne, un remot poble de la planícia de la Bekaa, està envoltat de camps verds d’haixix, amb les fulles de les plantes gronxant-se amb el vent. Aquestes plantacions s’estenen fins als turons circumdants. Els habitants de Yamunne no amaguen aquest cultiu, que existeix des de fa un segle i mig, en època otomana.
Fa un anys, soldats libanesos i sirians, quan l’exèrcit de la república veïna encara era present al Líban, van cremar algunes plantacions davant un grup de corresponsals estrangers.
A la dècada dels vuitanta Síria es va aprofitar de l’explotació de cànnabis i de la fabricació d’opi a la fronterera Bekaa, que generava dotzenes de milions de dòlars.
Quan el 1990 va acabar la guerra civil libanesa i es va restablir la malmesa autoritat estatal, va decaure el cultiu i el tràfic de drogues fins que, poc després, va tornar a renéixer, sobretot per l’incompliment de les promeses del Programa per al Desenvolupament de l’ONU i el finançament de cultius alternatius, com ara patates, melons o síndries. Entre els camperols, a més a més, no es van distribuir els subsidis oficials.
Recordo plantacions que antigament s’estenien per gairebé tota la plana, vorejant les carreteres. Els agricultors se sentien orgullosos del seu negoci. Van construir un petit aeròdrom per exportar directament a Europa i als EUA. Els més rics vivien en mansions ostentoses i fortificades, i es desplaçaven amb limusines i cotxes Rolls-Royce.
L’explotació de l’haixix a la Bekaa ha florit sempre a l’empara de conflictes polítics com el que ara torna a patir aquesta fràgil república, que continua sense govern des del mes de maig. Aquestes crisis són freqüents, tant per elegir presidents com per constituir els consells de ministres, que sempre necessiten el beneplàcit de poders estrangers –especialment l’Aràbia Saudita i l’Iran– sobre els seus polítics sunnites i xiïtes locals.
Va ser durant un d’aquests habituals conflictes que el Govern va mirar tímidament de controlar l’exportació d’estupefaents. Els poderosos zaims, o barons de la droga, van fer una advertència amenaçadora : “Passarem la plana a degolla i declararem la guerra cruenta si els vostres agents trepitgen la nostra terra”.
Fa poc patrulles de l’exèrcit, en una espectacular batuda a Hamadie, un altre poblat de productors d’haixix, van matar Alí Zeid Ismail, anomenat el Pablo Escobar libanès, i un grup dels seus sequaços, en un intent de consolidar la seguretat a la regió, que, segons el poderós diputat Jamil Sayed, excap dels serveis d’intel·ligència, “és una bomba de rellotgeria”.
L’execució d’Alí Zeid Ismail ha excitat els veïns, que han retret a l’Estat la seva mort. A causa de les greus amenaces contra el mohafez, el governador de la província, alguns ministres del Govern mateix li han aconsellat no anar al seu despatx oficial de Balbeck, famós per les seves ruïnes romanes i també pel seu haixix, molt apreciat a tot el món.
El Líban, després del Marroc i l’Afganistan, és el gran exportador d’haixix, amb dues-centes mil tones a l’any. En el mercat local, un quilo de pols d’haixix costa al voltant de 250 dòlars.
En aquesta vall de la Bekaa, on ara s’amunteguen dotzenes de milers de refugiats sirians, que aquest any han participat en la collita, hi ha novetats. L’incombustible president del Parlament, el polític xiïta Nabi Berri, aliat sempitern del règim de Damasc, la influència del qual augmenta a mesura que es posa fi als últims reductes rebels gihadistes i es comença a albirar el possible final de la guerra, ha proposat un projecte per legalitzar el cultiu de l’haixix destinat a finalitats terapèutiques.
L’haixix local és molt resistent al fred, a les malalties i als insectes, i gaudeix d’un gran mercat internacional. La idea és despenalitzar el cultiu i d’aquesta manera alliberar els agricultors dels traficants de drogues.
Atès que a la Bekaa hi ha prop de 30.000 habitants buscats per la policia per les seves pràctiques criminals, seria necessària l’adopció d’una llei d’amnistia per deixar-los sans i estalvis.
El cànnabis terapèutic i l’haixix que creix a vall de la Bekaa són plantes molt semblants, difícils de distingir. Alguns productors saben que l’Estat no pot gestionar tot sol aquesta producció.
Els libanesos tenen accés a l’haixix a través de mitjancers, sobretot en alguns barris de la capital, com els famosos suburbis (dahie) de Beirut. Allà les presons estan desbordades de traficants de droga.
L’haixix libanès que es conrea a la plana de la Bekaa és molt apreciat i s’exporta a tot el món
El president del Parlament llança una iniciativa per legalitzar el cultiu de la droga i eliminar els narcos